Resultats de la cerca

El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…

Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat

Els plecs obtinguts en el prisatge són resistents a la rentada i al planxament sempre que hom no els apliqui temperatures superiors a la dels corrons que en el procés han planxat el teixit

Quan una citació enclou diversos paràgrafs, hom colloca al començament de cadascun la primera parella, però no al final

Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum…

Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, …

El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a Sant Marçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic

Hom distingeix els punts somàtics imparells o sagitals com la glabella, el gnàtion, l’omfàlion o umbilical, el simfísion, etc dels punts somàtics parells o laterals com l’acròmion, el dactílion, el gònion, el tibial, l’ilioespinal anterior, etc Alguns dels punts somàtics, els situats al crani, són anomenats craniomètrics Els punts somàtics són, llevat dels craniomètrics, molt més fàcilment determinables en l’esquelet que en l’humà viu, en el qual la localització precisa és més difícil, especialment en els casos d’obesitat

Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània