Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
Peter C. Doherty
Medicina
Metge australià.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972 El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis Tennessee, i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina, compartit amb el…
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Vell.
Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica…
Pere II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1401), segon fill del comte Joan I i de la infanta Joana, filla del Cerimoniós.
El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de…
Herbert George Wells

Herbert George Wells amb Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Història
Novel·lista, polemista i reformador social anglès.
De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine 1893, The Invisible Man 1897 i The War of the Worlds 1898 El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica 1909 i The New Macchiavelli 1911, sense excloure la crítica dels seus companys socialistes El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com…
Gregory Paul Winter

Gregory Winter
Aga Machaj (CC BY-SA 4.0)
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Graduat a Cambridge el 1973, posteriorment es doctorà també a Cambridge, al Laboratory of Molecular Biology, i el 1989 fou cofundador de la Cambridge Antibody Technology, una empresa dedicada a la producció de fàrmacs a partir de tècniques biomèdiques basades en el sistema immunitari humà, que, entre d’altres, desenvolupà l’adalimumab, un dels primers medicaments d’aquest gènere Posteriorment, en la mateixa línia, fundà Domantis 2000 i Bicycle Therapeutics 2009 Per la seva recerca i el desenvolupament d’ anticossos monoclonals amb finalitats terapèutiques, ha rebut nombroses…
Patricia Smith Churchland
Filosofia
Medicina
Filòsofa canadenca.
Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…
grup sanguini

L’herència del grup sanguini (AB0) i el factor Rh
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt del sistema o de factors sanguinis, independents els uns dels altres.
Basat en la presència o la no-presència als eritròcits i al sèrum humà de diferents característiques bioquímiques i immunològiques, personals i hereditàries, que, en conjunt, confereixen als individus una personalitat hematològica determinada Hi ha diversos sistemes, com el sistema AB0 AB zero, el sistema Rh, els sistemes MN, P, Lutheran, Kell, Lewis, Kidd, etc També cal incloure dins els grups sanguinis els grups sèrics humans , descoberts pels estudis electroforètics, els més importants dels quals són les haptoglobines, els grups Gm, InV, Gc, Ag i Lp, els grups colinesterasa i…
Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament
Conferència mundial convocada per l’ONU i celebrada a Rio de Janeiro al juny del 1992, anomenada popularment Cimera de la Terra
o Cimera de Rio
.
El propòsit genèric de la reunió se centrà a impulsar el desenvolupament sostenible Les divergències en l’avaluació de l’impacte de l’activitat humana sobre la biosfera, així com els interessos particulars, es reflectiren en la negativa d’alguns estats industrialitzats entre els quals cal destacar els EUA a subscriure les resolucions aprovades Agenda 21, Declaració sobre Medi Ambient i Desenvolupament, Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i Convenció sobre Biodiversitat Entre dirigents polítics i econòmics, científics i tècnics, hi participaren uns 1 800 representants…
informe Delors
Educació
Informe elaborat per la Comissió Internacional sobre Educació al Segle XXI, presidida per Jacques Delors, per encàrrec de la UNESCO.
Es tracta d’un dels informes més importants del món, amb relació al tema educatiu, i que projecta tota una sèrie de recomanacions amb vista als canvis que tenen lloc al s XXI El document, publicat l’any 1996, porta per títol Educació hi ha un tresor amagat a dins S'estructura en tres parts, una primera descriptiva i prospectiva, una segona de principis i l’última d’orientacions, i cada capítol inclou recomanacions El missatge que conté posa de manifest el valor de l’educació com a factor més important per a la pau i el desenvolupament de les persones i les societats Al mateix temps, es…
Enciclopèdia
Obra publicada sota la direcció de D. Diderot entre el 1751 i el 1765.
Es tractava, de primer, d’adaptar al francès una obra equivalent publicada a Anglaterra per Chambers Però molt aviat Diderot i els seus collaboradors — D'Alembert per a les matemàtiques, Voltaire , Montesquieu , Rousseau i d’altres, tots competents i illustrats— decidiren de fer una obra original que exposés l’ideal filosòfic i humà del segle XVIII És notable l’interès tècnic i científic que enriqueix l’obra mitjançant nombroses làmines L’esperit general de l’obra fou causa de molts problemes per a Diderot i per als editors supressió del privilegi reial, censura i interdiccions Tanmateix, l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina