Resultats de la cerca

Filla d’una família pobra i amb quatre germans, es posà a treballar als 9 anys, repartint llet, en una fàbrica de gèneres de punt, subministrant aigua i cosint Conegué el comunisme arran del líder d’aquesta ideologia a la fàbrica, i s’afilià al moviment Durant els anys de la Guerra Civil, collaborà amb les Joventuts del partit, fent feines diverses i creient que el feixisme seria derrotat amb facilitat Detinguda per primera vegada el 1934, quan tenia 17 anys, per insultar un guàrdia que maltractava un nen orfe Més endavant, intentà fugir a Barcelona, però fou delatada i arrestada…

Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el…

La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La inestabilitat…

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’…

Realitzà els primers estudis musicals a la infantesa El 1980 ingressà a l’Escola Zeleste, i també estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Taller de Músics El 1985 collaborà amb l’European Comunity Youth Orchestra, dirigida per Claudio Abbado, i més endavant amb l’OCB i l’Orquestra Simfònica del Vallès En el terreny jazzístic començà a tocar amb els millors músics de jazz cal destacar-ne les collaboracions que feu amb Tete Montoliu Del 1990 al 1992 cursà estudis al Berklee College of Music Després de graduar-se, es traslladà a Nova York, on treballà amb alguns…

Fill de Geòrgios Papandreu , fou professor a diverses universitats nord-americanes 1947-55 Cap del departament de ciències econòmiques de la Universitat de Califòrnia 1955-63, en 1961-64 fou director del Centre de Recerca Econòmica d’Atenes i ocupà dos ministeris successius en el govern del seu pare 1964-65 Empresonat pel règim dels coronels, el 1967 s’exilià Fundador i president 1968-74 del moviment panhellènic d’alliberament, el 1974 tornà a Grècia, on fundà el Moviment Socialista Panhellènic PASOK , com a líder indiscutible del qual detingué el càrrec de primer ministre en…

Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El Pensamiento Español com a…

En les eleccions legislatives del 25 de maig, el governant Partit Nacional Democràtic NDP va aconseguir 26 dels 51 escons del Parlament, mentre que el principal grup d'oposició la coalició anomenada V7 en va treure 17, i la resta es va repartir entre petits partits o coalicions De tota manera, segons la Constitució del país, per a ser investit president calen dos terços dels escons 34, i per aquest motiu el president Dési Bouterse va haver de negociar suports dels opositors per a ser reelegit, que els va aconseguir entre els diputats de la coalició V7 En l'àmbit econòmic, el Govern va encetar…

L'any 2015, el president Taur Matan Ruak va apostar per l'exministre de Salut Rui Maria de Araújo com a successor del primer ministre Xanana Gusmão, líder del Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor Oriental CNRT i el primer president del Timor independent Tot i formar part del partit opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, el nom de De Araújo va ser proposat pel mateix Gusmão Es va instaurar un nou Govern d'unitat nacional, amb el repte de reduir l'índex de pobresa, del 50%, i diversificar l'economia més enllà de l'exportació de petroli i gas El Govern…

L’11 de setembre de 2016, hi va haver eleccions parlamentàries a Bielorússia Els resultats no van significar cap sorpresa, perquè 93 diputats dels 110 electes són independents però lleials al president Lukaixenko, mentre que els principals partits que van aconseguir representació el Partit Comunista, amb el 7,4% dels vots i 8 diputats el Partit Liberal Demòcrata, amb el 4,2%, o el Partit Republicà, amb el 2,9% també formen part de l’òrbita política presidencial En canvi, per primera vegada en dues dècades, van resultar electes dues opositores la líder del Partit Unit Cívic partit…