Resultats de la cerca

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions 1963, la…

Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya…

Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits Socialistes El 1977…

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en…

Fou una de les primeres marques de l’Estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada al principi, de 295, 350 i 500 cm 3 La producció anual 1976 fou de 4000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm 3 , exportava a vuit estats europeus i fou el principal proveïdor de les forces de policia, de l’exèrcit i d’altres organismes oficials de l’Estat espanyol No participà mai en competicions La crisi econòmica obligà a vendre l’empresa a Banesto 1980, que el 4 de novembre de 1981 creà la   Sociedad Española de Motocicletas SEMSA, amb una participació del 50% de capital de Yamaha…

L’antecedent immediat és el Pla Sexennal de la Mancomunitat, però la teoria general prové de PGeddes divulgat des del 1915 per CMontoliu, Abercombie i del pla regional de Nova York iniciat en 1922-23 Les propostes del Regional Planning, basades en una determinada política anticíclica, es fonamenten en la preservació de les àrees agrícoles i ramaderes, selecció restrictiva dels rius a utilitzar industrialment, reducció de les àrees incomunicades per a potenciar econòmicament tot el territori, reforçament del sistema portuari del Principat, reequilibri territorial en definitiva que havia de…

Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’inici del govern de Guifré…

Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648 La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva La segona, després del seu viatge fins als…

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li…

De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix tema del…