Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini…

El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria tractar-se de…

Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de…

Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música Contemporània En les…

Abandonà els estudis a setze anys i, tot i que fou molt precoç com a escriptor hagué de viure de feines diverses fins a la publicació de la seva primera obra, The Outsider , el 1956 Amb aquest assaig, un recorregut a través dels principals autors de l’existencialisme, obtingué el gran èxit de la seva vida, per tal com reflectia amb un gran encert la sensibilitat del moment La seva obra posterior, que mai no obtingué un reconeixement similar, fou molt nombrosa més d’un centenar de títols i inclou ficció narrativa, però sobretot assaig sobre una gran diversitat de temes,…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els…

Estudià musicologia al Conservatori de Moscou, on fou alumne de V Šebalin Es graduà el 1956 amb una tesi sobre Janácek Treballà a la radiotelevisió txecoslovaca, dirigí el Centre d’Estudis de Música Contemporània i arribà a secretari general de la Unió de Compositors Txecs Tot i estar lligada a motivacions polítiques i socials, la seva obra no rebutja les tècniques dodecatòniques, però no cau mai en la freda abstracció, com demostra el cicle de cambra Protesty ‘Protestes’, 1963 Produïda a l’estudi de música electrònica de Plzen, Lidice 1972, sobre la matança que hi perpetraren…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els…