Resultats de la cerca

Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…

Aquesta reconstrucció es pot realitzar de manera lliure o bé dirigida i la seva eina principal és la memòria S’intenta captar la totalitat de l’experiència biogràfica tot descrivint els canvis que han afectat l’individu, amb la visió subjectiva amb què un es veu a si mateix i veu els altres També inclou les claus d’interpretació de nombrosos fenòmens socials que només troben una explicació adequada per mitjà de l’experiència personal d’individus concrets En la recerca pedagògica, se solen presentar en forma d’històries de vida casos singulars d’alumnes i de docents que illustren les…

Se celebra al Teatre Metropol l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura de l’any 2016, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA i que premien personalitats i entitats destacades en l’àmbit cultural Els premiats són l’escriptora Antònia Vicens, l’escenògraf, pintor i artista gràfic Joan Josep Guillén, l’actriu Clara Segura, la companyia de trapezistes Los Galindos, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’especialista en literatura medieval Lola Badia, el grup de música clàssica Quartet Casals, els especialistes en efectes especials i digitals en el camp…

Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com Global events…

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-1996 Amb l’…

Celebrà sessions fins al 1703 Les seves manifestacions es caracteritzen per un acusat barroquisme i un fervent entusiasme per Carles II, a la mort del qual 1700 fou dedicada l’única publicació impresa feta per aquesta agrupació literària, les Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II , conjunt de composicions escrites pels acadèmics planyent la mort del monarca Aquesta fidelitat a la casa d’Habsburg feu que, plantejat el problema dinàstic, la majoria dels components de l’Acadèmia Desconfiada militessin al costat de l’arxiduc Carles, la qual cosa portà que, acabada…

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El…

Així, en els vertebrats inferiors el telencèfal, representat pels hemisferis cerebrals, és molt petit i amb la substància blanca, el palli , afora, envoltant uns nuclis de substància grisa A mesura que hom avança en l’escala evolutiva es va desenvolupant una zona de substància grisa, el neopalli , que va adquirint una importància cada vegada més gran fins a envoltar del tot l’antic palli, que resta en una situació interna Aquest neopalli, o escorça cerebral , de primer és llis, però després s’ha de plegar, en els cordats més evolucionats, a fi de poder cabre dins el crani Aquest…

Segons la dosi i l’estat psíquic del subjecte es poden ocasionar situacions d’eufòria, allucinacions plaents sovint eròtiques, sensació d’allargament del temps, sensació d’embriaguesa i també estats de confusió i ansietat i, inclusivament, deliris i exacerbacions de malalties mentals preexistents com l’esquizofrènia Pot alterar-se la coordinació psicomotriu i ésser afectada la conducció de vehicles i el maneig de màquines la memòria minva i l’aprenentatge s’alenteix A tot això poden afegir-se alteracions vegetatives com hipotensió, hipotèrmia, bradicàrdia i depressió respiratòria…

Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El conjunt de les…