Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
Mecanismes i tipus d’acció
Patologia humana
Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…
Alteració del ritme respiratori
Patologia humana
Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O 2 o de CO 2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una alteració del…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
Reproducció bacteriana
Patologia humana
Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una…
Els haptòfits
Característiques del grup Haptófits 1 Chrysochromulina parva a/b visions ventral i lateral x 1800 2 Prymnesium parvum a visió frontal x 1800 b aspecte d’un cist x 1800 3 P saltans a cèllula nedant lliurement x 1800 b cist x 1800 4 Pavlova lutheri a visió frontal x 1800 5 Phaeocystis poucheti a colònia gelatinosa integrada per nombroses cèllules integrades en lòbuls susceptibles de separar-se i de generar així formes vegetatives de reproducció x 20 6 Acanthoica aculeata a visió lateral x 1800 7 Coccolithus huxleyi a cèllula amb coccòlits ben desenvolupats ix 1800 b cèllula amb coccòlits poc…
integrina
Bioquímica
Proteïna present en la membrana plasmàtica que participa en l’adhesió de la cèl·lula a diferents molècules de la matriu extracel·lular (per exemple, al col·lagen).
Les integrines estan constituïdes per dues subunitats, α i β, i per al seu funcionament depenen del calci o del magnesi
endosoma
Biologia
Vesícula intracel·lular amb material extracel·lular i enzims proteolítics, formada durant el procés d’endocitosi per invaginació de la membrana plasmàtica, de la qual es desprèn.
internalització
Biologia
Replec de la membrana de la cèl·lula o de l’orgànul cel·lular, dirigit cap al citoplasma o cap a l’interior de l’orgànul respectivament.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina