Resultats de la cerca

Vida Considerat el degà dels animadors catalans, també ha aplicat l’animació a l’ensenyament i ha treballat en disseny gràfic i illustració Admirador del mestre Joan Junceda, s’inicià en la professió en els estudis Balet y Blay com a intercalador i ajudant de l’animadora Conxita Siquier durant la fase final del llarg Alegres vacaciones 1945-48 El primer curt que rodà fou Laudate 1948, seguit de Croc-croc, la granota llesta 1953, amb Josep Serra i Estruch per a Ica Films La collaboració amb J Serra continuà amb Platero y la ranita 1956 Aventuras de Rat y Mau 1960, un dels primers curts en…

Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…

Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…

Pon els ous damunt la carn fresca Les larves, anomenades saballons , neixen al cap d’un o dos dies i produeixen un suc per tal de descompondre la carn, de la qual es nodreixen És comuna als Països Catalans

Les cintes de roba són impermeabilitzades i reforçades amb fils de niló o d’acer

Habita generalment els fons fangosos, a fondària diversa 1-500 m, però és especialment abundant entre 1-100 m a les desembocadures dels rius Apreciat gastronòmicament, hom l’explota comercialment

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge…

Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…

El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…