Resultats de la cerca

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…

El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu plafons…

Es formà a l’Acadèmia Trias de Barcelona Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Treballà a la Sala Parés, on exposà el 1902 —i on sembla que fou l’introductor d’artistes joves—, fins que heretà una fàbrica de filats Íntim amic de Picasso, reuní una importantíssima collecció de dibuixos d’aquest, fets a casa seva, especialment l’any 1903 Amb ell anà a París el 1904, on estigué al Bateau-Lavoir, però aviat partí a Mallorca, on abans havia tractat Degouve de Nuncques i Azorín Des d’aleshores hi residí sovint, i entre Deià i Llucalcari féu els seus quadres més coneguts, en…

Succeí Esteve I després d’haver-lo obligat a reconèixer-lo com el seu hereu Ultra les possessions de la corona anglesa, concentrà també parts importants del territori francès Anjou, Turena, Normandia i Maine, heretats dels seus pares, i Aquitània, Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya, pel seu casament amb Elionor d’Aquitània 1152 Lluità contra l’Església i la noblesa per aconseguir l’enfortiment de la monarquia En l’intent de limitar el poder dels tribunals eclesiàstics, per les constitucions de Clarendon 1164, topà amb Thomas Becket , l’afrontament amb el qual s’agreujà quan el…

Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…

Els darrers anys del segle XIX s’incorporaren les primeres pràctiques esportives a l’escola gimnàstica, excursionisme, sortides a la neu i els anys 1920 s’organitzaren equips i lligues de futbol i bàsquet A partir de la dècada de 1940 s’organitzà l’esport extraescolar i s’inicià la pràctica de l’hoquei sobre patins, l’handbol, el rugbi, la gimnàstica esportiva, la pilota a mà, el tennis de taula, l’equitació, l’esgrima, el voleibol, l’esquí i el tennisper mitjà del Frente de Juventudes i les federacions corresponents El 1972 s’inaugurà un pavelló poliesportiu i, al cap de poc, amb l’arribada…

Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al maig del 2004…

Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

És denominada síndrome de Down, o trisomia 21, una alteració cromosòmica que comporta uns trets físics característics, retard en el creixement, hipotonia muscular i un cert grau d’endarreriment mental La síndrome de Down és molt freqüent, ja que per terme mitjà es presenta en 1 de cada 600 nadons Això no obstant, hi ha una íntima relació entre la síndrome de Down i l'edat materna, i la freqüència del trastorn augmenta considerablement en el cas de mares majors de 35 anys El naixement d’un infant amb síndrome de Down sol trasbalsar els pares i els familiars, fonamentalment per la…