- És denominada síndrome de Down, o trisomia 21, una alteració cromosòmica que comporta uns trets físics característics, retard en el creixement, hipotonia muscular i un cert grau d’endarreriment mental.
- La síndrome de Down és molt freqüent, ja que per terme mitjà es presenta en 1 de cada 600 nadons. Això no obstant, hi ha una íntima relació entre la síndrome de Down i l'edat materna, i la freqüència del trastorn augmenta considerablement en el cas de mares majors de 35 anys.
- El naixement d’un infant amb síndrome de Down sol trasbalsar els pares i els familiars, fonamentalment per la incertesa que els planteja el futur del nen i les possibilitats que tindrà de dur una vida normal. Lamentablement, el desconeixement de la qüestió és tan profund entre la població, i fins i tot entre la classe mèdica, que molt possiblement només es trobaran arguments desesperançadors. Per això, el més convenient és desatendre les consideracions basades en un pretès coneixement i adreçar-se a algun centre especialitzat, on hom obtindrà una informació fidedigna, i molt més positiva.
- En la nostra societat, hi ha associacions dedicades a la síndrome de Down, com les constituïdes pels pares d’afectats. En aquests centres, els familiars d’un infant amb la síndrome de Down no sols poden rebre el suport humà i psicològic necessari per a afrontar la situació de manera positiva, sinó també una informació adequada i realista, i l’assessorament de personal especialitzat, que procurarà d’oferir-los els coneixements necessaris per a decidir quina ha d’ésser l’actuació més adequada en el tracte que han de procurar a l’infant.
- Al contrari del que molta de gent creu, en la major part dels casos les persones amb la síndrome de Down poden accedir a una vida relativament normal, aprenent tot el necessari per a la seva autonomia: rentar-se, vestir-se, menjar, llegir i escriure, i moltes altres activitats. L’únic requisit indispensable és que comptin amb una estimulació adequada que no requereix procediments complexos, sinó que, tot al contrari, es basa a oferir-li una atenció personalitzada que l’ajudi a desenvolupar-se, atenent les necessitats específiques de cada moment evolutiu.
- No es pot determinar un patró de conducta típic per a les persones amb la síndrome de Down, perquè igualment com passa amb les altres persones, cada individu és distint, amb la seva manera d’ésser particular i les seves afeccions preferides.
- Gran part de les limitacions que actualment tenen les persones amb la síndrome de Down no deriven d’incapacitats dels mateixos individus, sinó de les traves socials a què es veuen sotmesos. Per això, cal suposar que, a mesura que es vagin superant els prejudicis socials basats en la ignorància, les possibilitats que les persones afectades puguin dur una vida normalitzada s’incrementaran progressivament.
- En l’actualitat no es pot determinar l’esperança de vida d’una persona amb la síndrome de Down. La creença que la seva vida era molt més curta que la mitjana de la població s’ha rectificat en la mesura en què s’ha observat que els individus que han rebut l’atenció pertinent atenyen edats cada vegada més avançades i estan en condicions de gaudir d’una bona qualitat de vida.