Resultats de la cerca
Es mostren 1132 resultats
cobalt

Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…
química inorgànica
Química
Part de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics
.
La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…
Digestió i absorció dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…
El turisme a Mallorca
El turisme a les illes Balears fins el 1960 Mallorca va començar a estar present en les rutes estiuenques de les classes burgeses europees en iniciar-se el segle XX, i les estades dels turistes van assolir una relativa importància en l’economia de l’illa després de la Primera Guerra Mundial En aquells anys, Mallorca rebia dues menes de visitants, els que arribaven per fer una estada a l’illa i aquells altres que realitzaven un creuer per la Mediterrània i que tan sols fondejaven al port de Palma Tot i que la repercussió econòmica dels uns i els altres era ben distinta, la importància dels…
L’èxit del cinema nord-americà
El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països…
Les aigües emmagatzemades al subsòl: els aqüífers
Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…
Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic
Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes de vertebrats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina