Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
El que cal saber de la hidrocefàlia
Patologia humana
La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una compressió…
reacció unimolecular
Química
Reacció que transcorre, en cada etapa elemental, amb la participació d’una sola molècula.
A més de molts processos de substitució o eliminació que transcorren amb cinètica de primer ordre i són denominats genèricament unimoleculars substitució, les veritables reaccions unimoleculars solen ésser de transposició, d’isomerització o de descomposició Són d’aquest tipus les reaccions que tenen lloc, en fase de vapor i a molt baixa pressió, a l’interior de l’espectròmetre de masses, i la major part del coneixement assolit sobre aquests processos deriva de l’espectrometria de masses
beribrace
Prehistòria
Individu d’un poble ramader que, segons l’Ora Marítima d’Aviè —única font que l’esmenta—, s’havia establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià, al límit amb les de Castella i Aragó.
Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència
àcid fòrmic
Química
El més simple dels àcids orgànics, descobert el 1749 per A.S.Margraft en la destil·lació aquosa de les formigues roges.
Es presenta en forma de líquid d’olor picant i desagradable, miscible amb aigua i tòxic, i en contacte amb la pell produeix cremades Hom el troba a les ortigues i també a la suor És obtingut a partir de la reacció NaOH+CO →HCOONa, a alta pressió i temperatura És emprat en la indústria tèxtil en els banys de mordent i de tintura, com a desinfectant i germicida i com a coagulant del làtex del cautxú
Walther Hermann Nernst
Física
Físic i químic alemany.
Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920
aerògraf
Tecnologia
Aparell que, per l’acció de l’aire comprimit, polvoritza i projecta líquids (tintes, colors, matèries de recobriment, etc) o sòlids en pols, tals com colors.
N'hi ha de tipus i de mides molt diversos, segons l’aplicació a què són destinats És emprat per al retocament de fotografies, en decoració, en pintura on és anomenat pistola de pintar , en plastificació, etc El líquid o sòlid en pols és aspirat per l’efecte Venturi fins a una petita tovera, des d’on, per l’acció d’un raig d’aire a pressió és llançat a l’exterior a la manera d’aerosol
Leopold II de Bèlgica
Història
Rei dels belgues (1865-1909) i de l’antiga colònia del Congo Belga (1885-1907), actual República Democràtica del Congo.
Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina