El que cal saber de la hidrocefàlia

  • La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi (LCR) a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció. L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani.
  • En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior. En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una compressió de les estructures nervioses, que es manifesta especialment amb mals de cap i vòmits intensos que no són precedits de nàusees. Si la hipertensió intracranial es prolonga, les estructures nervioses en resulten definitivament afectades, la qual cosa origina alteracions neurològiques diverses, trastorns en el desenvolupament mental i, en els casos greus, alteracions de les funcions vitals que ocasionen la mort.
  • És important que la diagnosi i el tractament de la hidrocefàlia s’efectuïn com més aviat millor, ja que el pronòstic és més favorable si es determina abans que en siguin lesionades les estructures nervioses. Quan es tracta de nodrissons, la hidrocefàlia és ben tolerada durant la primera època, per la qual cosa el tractament pot evitar les lesions neurològiques definitives en un alt percentatge dels casos.
  • La hidrocefàlia i les seves conseqüències poden ésser resoltes amb diversos procediments quirúrgics que consisteixen a col·locar un sistema de drenatge capaç de desviar el LCR acumulat excessivament en la sang, mitjançant un conducte introduït en el ventricle cerebral que porta el líquid cap al cor o el peritoneu. En certes ocasions, cal realitzar noves intervencions per tal d’adaptar les dimensions dels tubs al creixement corporal de l’infant.
  • Si un infant a qui s’ha col·locat un sistema de drenatge presenta de sobte vòmits i mals de cap, cal adreçar-se al metge de seguida, perquè es podria tractar d’una obstrucció dels tubs. Aquest cas exigeix atenció immediata. Cal també que hom s’adreci al metge si es presenta febre o abatiment, perquè es podria tractar d’una infecció afavorida pel sistema de drenatge.
  • Per bé que amb el tractament oportú poden evitar-se les alteracions neurològiques greus, és comú que en quedi, com a seqüela, alguna deterioració en el desenvolupament intel·lectual, o un cert grau d’endarreriment mental. Per a reduir aquest deteriorament al mínim, és molt important l’ajut dels familiars i educadors, de cara a fer possible una estimulació intel·lectual suficient perquè l’infant assoleixi la seva autonomia.
  • El pseudo-tumor cerebral és una mena d’hidrocefàlia de causa desconeguda que apareix principalment en les dones joves i obeses, i que causa mals de cap i alteracions visuals. Per bé que pot millorar amb la normalització del pes i que se sol resoldre espontàniament, cal efectuar-ne un tractament per evitar que en quedin seqüeles.