Resultats de la cerca

Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia August II…

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es…

Intervingué en diverses accions al nord d’Àfrica, a l’Alger, i més tard s’establí a Nueva España actual Mèxic, on fou nomenat inspector general de les tropes Posteriorment fou destinat a Cuba, on ocupà el càrrec de governador interí de l’Havana i capità general de l’illa de Cuba 1785-89 i conformà el reglament per a comissaris i jutges pedanis de camp Fou ascendit a mariscal de camp i un decret del 1789 el nomenà virrei, capità general de Nova Granada 1789-97 i president de la Reial Audiència de Santa Fe, on féu construir grans obres públiques i promogué institucions i…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus…

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’…

Nen prodigi, de ben jove dominava ja diferents llengües estrangeres, cosa que li permeté fer viatges d’estudi, sobretot, a França i Alemanya Fou nomenat professor d’història a la Universitat de Bucarest 1894 i membre de l’Acadèmia Romanesa 1911 Considerat el millor historiador del seu país, rebé nombrosos reconeixements internacionals i fou una de les figures punteres en les reunions del Comitè Internacional de Ciències Històriques CICH del primer terç del s XX Autor de monumentals panoràmiques, com la dedicada a la literatura romanesa 1901-09, 7 vol o la consagrada al passat de la seva nació…

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del…

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de…