Resultats de la cerca

Vida i obra Es formà a les universitats de Johns Hopkins i Harvard, i entre el 1949 i el 1984 fou professor de ciència política a Harvard És conegut, especialment, pel seu estudi comparatiu de tres hortes de l’Estat espanyol les de València, Alacant i Múrcia-Oriola amb tres dels Estats Units La seva recerca a València, integrada dins el Programa Harvard Water, un institut interdisciplinari fundat als anys cinquanta del s XX, desenvolupà un mètode d’anàlisi de la distribució de l’aigua que podria funcionar en tots els àmbits de l’administració El mètode analític de Maass és simple i elegant…

Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…

En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels…

El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-130 cm la de la…

El poble del Vilet és situat a 408 m d’altitud a la riba esquerra del Riu Corb, entre Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà El topònim del lloc apareix esmentat en la documentació medieval des de l’any 1078 com a Vilamanyanor, Vilamanyor i d’altres variants, fins a derivar en el nom actual del Vilet L’any 1084, el vescomte Ramon Folc de Cardona féu donació a Guillem Miró de Boixadors d’una quadra dins el terme del Vilet A mitjan segle XII, el 1157, Bernat de Boixadors donà el castell del Vilet amb tots els seus drets a Bernat de Santmartí tanmateix sembla probable que només li atorgués…

Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…

Situació Fortificació situada al vessant de migdia de la serra de la Mussara, avui molt restaurada ECSA - J Bolòs Torre situada al vessant meridional de la serra de la Mussara, a l’est d’aquest llogaret És al costat d’una casa d’estiueig restaurada Des d’aquí hi ha una molt bona panoràmica sobre bona part del Camp de Tarragona Mapa 33-17445 Situació 31TCF365684 Seguint la carretera que va de Maspujols cap a les muntanyes de Prades, havent passat Vilaplana, molt poc abans del revolt que hi ha sota el repetidor de televisió, surt un camí tancat amb una cadena Cal seguir aquest camí que baixa…

Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal apuntar el fet…

Situació Bonica estampa d’aquesta església, molt transformada, però que encara presenta elements romànics ECSA - JA Adell L’església de la Candelera és la parroquial del poble d’Enviny, que és a 7 km de Sort El temple és situat fora del nucli urbà, al sud JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG440962 Història El lloc d’Enviny s’ha identificat amb el topònim Invicinio que apareix en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, bé que la primera referència segura de la vila Invicinio és del voltant del 970 El primer esment d’una possible estructura religiosa a Enviny data de l…