Resultats de la cerca

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…

El 1697 havia participat en la defensa de Barcelona contra el setge francès El 1700 entrà a formar part de l’Acadèmia Desconfiada i es casà amb una filla del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Antic Durant la guerra de Successió es destacà per la seva crueltat El febrer del 1714, en els anomenats fets de la Gleva , feu assassinar 120 civils que s’havien atrinxerat al santuari d’aquest lloc per a intentar aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que prèviament s’havia pactat la rendició amb els resistents austriacistes, Montemar ordenà degollar-los Aquest mateix any…

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als…

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…

Treballà uns anys de llibreter i, des de la segona meitat dels anys noranta, es dedica a la divulgació de la poesia en conferències, recitals i cursos en centres d’ensenyament dins i fora de Catalunya Imparteix cursos d’introducció a la poesia i de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès Del 2002 al 2015 coordinà l’associació HORINAL Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, organitzant cicles de recitals poètics diversos, i collabora en diversos mitjans de comunicació Ha estrenat obres de teatre Estat major , Entremès , Ecs… ,…

Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…

Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué…

Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert V, aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir 1321, devia a Pere la suma de 20 000 lliures el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei de Catalunya-Aragó Empresonat el 1343…

El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…

Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars 1462 lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona Alliberat, fou batut a Llagostera El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida Tanmateix, el 1471 es…