Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Aeroméxico
Aeronàutica
Companyia mexicana d’aviació, creada el 1934 amb el nom d’Aeronaves de México.
El 1959 fou nacionalitzada i el 1972 canvià la seva denominació per l’actual Les seves línies cobreixen les grans capitals d’Amèrica i d’Europa El 1983 tenia 38 reactors
Pamis
Poble
Poble (pamisans) del municipi d’Ondara (Marina Alta), al sud de la vila.
L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives
excel·lent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics a partir de l’any 1475, de talla de 25 el marc (uns 9 g per peça) i llei de 23 3/4 quirats.
Tenia com a divisor el mig i el quart d’excellent A l’anvers presenta les figures assegudes dels reis i, al revers, les armes Equivalia a dos enrics o castellans castellà
Futbol Club Lleidatà
Futbol
Club de futbol de Lleida durant els anys vint.
El formaven membres de l’Athlètic Metalúrgic, fundat el 1917, i, per aquesta raó, tenia un caràcter obrerista Disputava els partits al Camp de Mart i després es traslladà al de Pardinyes
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
senyaler reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XII, oficial reial que estava al capdavant de la milícia o guàrdia del rei, portava a les batalles la bandera reial i en les cerimònies cortesanes l’espasa reial, símbol de la potestat judicial del príncep.
Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edat mitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei
Benillup
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarrés (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 37 focs, formava part de la comanda de Perputxent Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés
Eos
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Aurora.
Tenia per missió obrir, cada matí, les portes del cel al carro del sol La seva llegenda és plena d’amants, entre els quals hom troba el gegant Orió, Cèfal i Titó
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina