Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
dret feudal
Història del dret
Conjunt de normes que regulaven l’organització social dins el feudalisme.
Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de…
Francesc Gusi i Gener
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal…
Ximena Díaz
Història
Senyora sobirana de València (1099-1102).
Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon…
Jan Neruda
Literatura
Poeta i narrador txec.
Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856 però, desillusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica Hřbitovní kvití ‘Flors sepulcrals’, 1867, Knihy veršu ‘Llibre de versos’, 1867, Písně kosmické ‘Cançons còsmiques’, 1878, Balady a romance ‘Balades i romanços’, 1878, Zpěvy páteční ‘Cants del divendres sant’, 1896, etc La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa un fort…
Besora

Armes dels Besora
Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.
El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i 1039, muller…
Santa Maria del castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los oficis divinals…
Sant Miquel de Gotarta (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Gotarta és situat a l’interfluvi entre els barrancs de Raons i de la Font-vella En l’inventari d’esglésies de la darreria del segle XII pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de Lavaix, s’esmenta l’església de Sant Miquel de Gotarta, segurament la predecessora de l’actual església parroquial, dedicada a santa Cecília, petit edifici exempt amb campanar de torre D’antuvi, la història de Gotarta estigué relacionada amb la baronia d’Erill i més tard amb la senyoria del monestir de Lavaix Els fogatjaments i capbreus consignen la successió d’ambdós dominis, és a…
Santa Maria de Cotlliure
Art romànic
La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà…
François-Bernard Mâche
Música
Compositor i musicòleg francès.
Estudià amb O Messiaen i E Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure El 1958 fundà, juntament amb P Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb els produïts…
Festival de Jazz de Terrassa
Música
Festival que, des del 1982, se celebra a Terrassa durant el mes de març organitzat pel Club de Jazz d’Amics de les Arts i les Joventuts Musicals de Terrassa.
El certamen nasqué amb l’objectiu d’apropar el jazz a un públic majoritari i programar concerts que, per la seva audiència potencial, no podien celebrar-se dins la programació de la temporada de jazz Durant els primers anys les actuacions tenien lloc a la Jazz Cava, les dimensions de la qual obligaven a celebrar els concerts de més envergadura al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa o a les actuals installacions del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que donaven cabuda fins a 3 000 espectadors Des del 1994 les sessions tenen lloc a la Nova Jazz Cava, i s’ha optat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina