Resultats de la cerca

A la meitat de la dècada del 1640 entrà com a corista a la capella reial de Varsòvia Probablement estudià amb Fabian Redzius i amb B Pekiel i succeí a aquest darrer com a mestre de capella El 1697, l’elector de Saxònia uní la capella de Varsòvia amb la de Dresden i Rózycki fou nomenat comestre de capella juntament amb JCh Schmidt La seva producció musical és únicament religiosa Compongué motets, himnes, misses i càntics Els seus motets són mostres magistrals de la tècnica de l' stile concertato italià En algunes de les seves obres utilitzà models tradicionals de la polifonia sagrada polonesa…

És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus 'doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant' Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano Florència Bibl Nacional ms 26 i alguna altra font de menor…

Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms També publicà dos llibres de…

En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que…

Fou alumne del seu pare, també compositor, i d’Andreas Petermann Entre el 1613 i el 1618 estudià teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg El 1619 fou nomenat mestre de capella a Sondershausen El 1631 succeí a JH Schein com a cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Mantingué relacions excellents amb els seus collegues, entre els quals es trobava S Scheidt, i compongué algunes obres dedicades a personatges rellevants de la vida social i cultural de Leipzig Les seves obres més importants es troben en els dos volums de Musicalische Seelenlust 1634-37, compostos seguint models…

Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu…

Fou mestre de capella en diverses ciutats El 1635 ho era a la catedral de Crema, des del 1644 a Piacenza i entre el 1648 i el 1666 a Novara El 1650 competí pel mateix lloc a la catedral de Milà, però el càrrec va recaure en MA Grancini El 1699 tornà a intentar-ho, tot competint amb F Bagatti i G Legrenzi Aquesta vegada obtingué l’esperat nomenament i ocupà la plaça fins a la seva mort Grossi fou un prolífic compositor de música religiosa En la seva immensa producció de més de 500 obres destaquen les misses, salms, lletanies, motets, magníficats i concerts eclesiàstics Tot i la seva innegable…

Serví com a organista de la capella reial de Madrid entre el 1734 i el 1745, any en què li fou conferit el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, tasca que exercí fins a la seva mort S’han conservat diverses composicions litúrgiques seves, especialment a la catedral de Santiago, entre les quals destaquen lamentacions de Setmana Santa i diversos motets per a vuit veus A la biblioteca del duc dhi ha una referència a una obra de Cifuentes que es representà al Coliseo de la Cruz el Melodrama armónica intitulada ’La fineza acreditada vence el poder del…

Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus…

El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que generalment no ha…