Resultats de la cerca

Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita  El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…

Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

L’ambre havia fet entrar Jutlàndia en les rutes comercials de l’edat del bronze d’aquest període hi ha mostres importants, com el carro de Trundholm Al segle II aC, entrà en l’òrbita cèltica calder de Gundestrup, però la definició de la seva personalitat li vingué dels vikings pedra esculpida de Jelling, 1940, amb inscripcions allusives al rei Harald Blâtand L’art medieval predominantment religiós, es caracteritzà per un arcaisme d’arrel bizantina altars amb relleus d’or Lisbjerg, ~1150 un romànic tendent al gòtic lineal és l’estil dels abundants frescs d’esglésies Maalov, ~1200 Ørselv, ~1350…

El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls ,…

Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…

La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…

En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…

La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…