Resultats de la cerca
Es mostren 47194 resultats
peroxisoma
Biologia
Vesícula de 0,5 a 0,8 μm de diàmetre propi de cèl·lules animals, per bé que darrerament han estat trobats també en cèl·lules vegetals.
El seu contingut és ric en enzims catalasa, uricasa, d -aminooxidasa α-hidroxioxidasa, entre d’altres La matriu del peroxisoma pot ésser homogènia o bé presentar en el centre una formació de tipus cristallí o paracristallí en la qual destaca la uricasa El seu origen ha estat relacionat amb el reticle endoplasmàtic, amb els mitocondris i amb els cloroplasts La seva funció ha estat relacionada amb el paper regulador que té sobre el metabolisme del colesterol Són coneguts també amb els noms d' uricosomes, microcossos i glicosomes
escaquer
Música
Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.
Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum
tiram
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
És autoritzat en gran nombre de conreus herbacis i llenyosos Hom també l’aplica en tractaments de postcollita en la desinfecció de llavors per a sembrar Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Les llavors queden inhabilitades per al seu consum i són destinades exclusivament a la sembra Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o grànuls ultradispersables i l’empresa que la comercialitza
simazina
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les clorotriazines i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de blat de moro en pre-emergència, en farratge durant la parada hivernal, en fruiters i en algunes plantes hortícoles Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
paraquat
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels bipiridils i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de cereals d’hivern en pre-sembra, en blat de moro en post-emergència, en farratge durant la parada hivernal i en fruiters Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o líquid soluble i l’empresa que la comercialitza
balista
Història
Giny militar de grans dimensions, emprat pels grecs i els romans en els setges.
Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris
Miquel Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall
Mestre de Canapost
Mestre de Canapost Retaule de la Mare de Déu de la llet
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor anònim autor del retaule de la Mare de Déu de la llet
, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell
Jules Martin Cambon
Història
Política
Diplomàtic francès, descendent de Pierre Joseph Cambon.
Fou governador general d’Algèria i ambaixador de França a Washington 1897 Nomenat mediador en la pau entre els EUA i Espanya 1898, el seu encert en les transaccions li valgué el càrrec d’ambaixador a Madrid 1902-07 Passà a Berlín, des d’on, d’acord amb el seu germà Pierre Paul Cambon París 1843 — 1924, ambaixador a Madrid 1886 i a Londres 1898-1920, preparà l’aliança britànica en cas de guerra amb Alemanya 1912 Fou un dels signataris del tractat de Versalles 1919
William O. Everson
Literatura
Poeta nord-americà.
Pertanyent al grup dels Beat Poets de San Francisco, publicà el seu primer volum el 1935, These Are the Ravens , encetant la problemàtica pacifista que anà aprofundint i el féu entrar en l’orde dels dominics Canvià aleshores el seu nom literari pel de Brother Antoninus Sota aquest pseudònim publicà At the Edge 1958 i tota una sèrie de llibres de protesta Abandonà l’orde i tornà a publicar com Everson més endavant Entre les seves darreres obres cal esmentar The Masks of Drought 1979