Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
música egípcia
Música
Música desenvolupada a l’Egipte.
Els testimonis gràfics musicals de l’Egipte antic són abundosos instruments, danses rituals, músics, etc Llevat del sistre, però, els instruments emprats provenien de Síria, Mesopotàmia o Babilònia La màxima esplendor sembla haver coincidit amb el Baix Imperi i l’etapa hellenística Al principi de l’era cristiana, Alexandria fou un centre notable de música litúrgica La dominació àrab retornà la música egípcia a l’òrbita oriental, fins que decaigué amb la invasió turca Al segle XIX la cort introduí la música europea el 1870 fou inaugurada l’Òpera del Caire, i l’any següent hi fou…
The Cure

The Cure
© Eric Pàmies / Primavera Sound
Música
Grup britànic de rock
format el 1973.
Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss…
El Pont del Pont de Cabrianes (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Les restes del pont romànic són situades als peus dels pilars centrals de l’antic pont, el qual s’aixeca sobre el Llobregat, proper, aigües amunt, al pont actual, en un indret on coincideixen els extrems dels municipis de Sallent, Artés, Calders i Navarcles Long 1°54’22” - Lat 41°46’23” Hom arriba al Pont de Cabrianes a través de la carretera de Manresa a Artés, la qual arrenca, a mà esquerra, de la de Manresa a Vic, quan hom arriba a Torroella de Baix Pont Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats…
Josep Marinel·lo i Guardiola
Música
Cantor, fagotista, organista i mestre de capella català.
Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama…
Esteve Vinyals
Música
Compositor i organista.
El 1799 ingressà en l’orde dels frares mercedaris Fundà una associació denominada Escola d’Organistes, la qual, a causa de la guerra del Francès, hagué de posar fi a les seves activitats La producció musical de Vinyals comprèn diverses obres religioses, entre les quals cal destacar els motets i les misses D’aquestes darreres sobresurt una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una misssa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix continu El 1807 contribuí a les celebracions de la beatificació de Josep Oriol amb l’oratori José guiando al pueblo de…
Orazio Benevoli
Música
Polifonista i mestre de capella de l’escola romana italià.
El 1617 ingressà a l’Escolania de Sant Lluís dels Francesos, a Roma, i el 1638 succeí V Ugolini al capdavant de la capella de Sant Lluís El 1644 passà a dirigir la capella del duc de Baviera Dos anys després fou mestre de capella a Santa Maria la Major, i posteriorment, fins a la seva mort, a la Capella Júlia La seva música fou una de les darreres grans manifestacions de l’escola polifònica romana Compongué alguns motets per a una veu, amb acompanyament de baix continu, i obres litúrgiques policorals, sempre a cappella En les seves obres explotà la tècnica concertant d’alternar…
Georg Joachim Joseph Hahn
Música
Compositor i teòric alemany.
Són escasses les dades que es tenen sobre la seva biografia, i sovint ha estat identificat amb un monjo benedictí actiu a Gegenbach Realitzà una important contribució a la teoria musical de l’època amb el tractat Der wohl unterwiesene General-Bass-Schüler 1751, la primera part del qual inclou els fonaments per a la interpretació dels instruments de tecla, així com els principis de la numeració del baix La segona part tracta dels acords sobre tots els graus de l’escala, les regles sobre les progressions i la preparació i resolució de les dissonàncies, entre altres qüestions Hahn…
Jaume Rosquelles i Bagà
Música
Violinista i compositor.
Probablement provenia d’una nissaga familiar de músics i estava emparentat amb Miquel Rosquelles, actiu com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre el 1669 i el 1684 Vers el 1770 era violinista de la catedral de Barcelona i el 1774 ingressà en la capella reial de Madrid En aquesta ciutat excellí com a intèrpret de concert, i actuà com a solista en els concerts que tenien lloc al teatre de Los Caños del Peral Escriví tres sonates per a violí i baix Hi ha tres compositors posteriors que probablement tenen algun parentiu amb Jaume Rosquelles i Miquel Rosquelles…
Hermann Uhde
Música
Baríton alemany.
Inicià la seva carrera com a baix, el repertori del qual estudià a la seva ciutat natal amb P Kraus Debutà el 1936 com a Titurel Parsifal i el 1942 cantà a la Haia Després de la Segona Guerra Mundial, en què fou fet presoner, actuà regularment a Hamburg, Viena i Munic El 1953 cantà amb la companyia de l’Òpera de Munic al Covent Garden en unes aplaudides funcions d' Arabella Especialitzat en el paper de Telramund Lohengrin , l’interpretà en nombroses ocasions als festivals de Salzburg i Bayreuth, i també en diversos teatres europeus Interpretà així mateix personatges de…
Saint-Gobain-Pont-à-Mousson
Pont
Construcció i obres públiques
Empresa industrial francesa constituïda el 1970 per la integració de les companyies Saint-Gobain (fundada al segle XVII per iniciativa de Colbert i dedicada a la indústria del vidre des de la seva fundació, a la química des del 1835 i a la petroquímica des del 1928) i Pont-à-Mousson.
fundada a mitjan segle XIX i dedicada a la construcció mecànica De la integració dels dos grups resultà una societat amb una producció extraordinàriament diversificada La dècada dels setanta realitzà una ambiciosa política de reestructuració de les activitats tradicionals del grup vidre, material de construcció, embalatge El 1980 fou nacionalitzada pel govern francès i el 1986 hom n'anuncià la reprivatització L’any 1985 tingué uns ingressos de 7555 milions de dòlars i una plantilla de 148922 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal participació és la que li dóna el control de…