Resultats de la cerca
Es mostren 41623 resultats
advent
Cristianisme
Temps litúrgic que precedeix el Nadal.
La primera referència d’aquest període al cristianisme occidental data de mitjan segle VI L’advent té una duració variable a les esglésies Catòlica i Anglicana comença quatre diumenges abans A l’Orient no hi ha pròpiament un advent però sí uns diumenges que precedeixen el Nadal de les “Anunciacions”, 5, en la tradició siríaca dels justos de l’Antic Testament i dels avantpassats de Crist en la tradició bizantina A l’antiga litúrgia visigòtica tenia 6 setmanes El primer diumenge d’advent és també el dia en què comença l’any eclesiàstic L’advent té un to penitencial semblant al de…
hoquei sobre patins

Hoquei sobre patins, esquema i dimensions del terrny de joc i la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en pista.
Deriva de l’hoquei sobre gel Cada equip és format per cinc jugadors i el partit es divideix en dos temps de 20 minuts de joc efectiu El terreny de joc té unes dimensions de 30-40 m de llarg per 15-20 d’ample La bola és de goma premsada, amb una circumferència de 23 cm i un pes que no pot excedir els 160 g Hom pot jugar per darrere de la porteria Practicat originàriament, al segle XIX, a Anglaterra, el 1915 arribà a Espanya i arrelà especialment a Catalunya El 1924 fou creada la Federació Internacional a Montreux i dos anys després els primers campionats d’Europa La supremacia…
símplex
Matemàtiques
Conjunt format per n + 1 punts p 0, p 1, ..., Pn linealment independents d’un espai euclidià de dimensió major que n i tots els punts de la forma x =λopo + λ 1p1 + ...
+ λ npn , on λ 0 + λ 1 + + λ n = 1 i 0 ≤λ i , per a cada i Els coeficients λ 0 , λ 1 , , λ n són anomenats coordenades baricèntriques del punt x , el qual pot ésser interpretat com el centre de masses de la distribució determinada en posar pesos λ 0 , λ 1 , , λ n en els punts p 0 , p 1 , , pi Aquest símplex és dit també n-símplex tancat , a fi de distingir-lo del n-símplex obert , en el qual totes les coordenades baricèntriques són estrictament positives Un símplex és degenerat si els punts determinants no són independents Els punts pi són dits vèrtexs i cada collecció de r +…
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…
Pont Vell de Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Pont situat a prop de l’església de Sant Miquel de Campmajor, sobre la riera de Campmajor Venint de Banyoles, en arribar a la plana de Campmajor cal agafar la carretera que va al Collell havent passat Sant Miquel de Campmajor, hom veu a mà dreta el pont El pont té una longitud de 31,8 m i una amplada de 3,6 m 2,8 m si no es compten les baranes Al mig s’obre un arc de mig punt amb una longitud d’uns 10 m i una alçada d’uns 7 m a banda i banda hi ha sengles esperons i uns arcs més petits, que fan 2,5 m d’ample × 2,5 m d’alt Llevat de la part superior, que en bona part correspon a…
Sant Quirze de la Glorieta de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia…
Castell de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
El poble de Vilamitjana és situat al costat esquerre de la Noguera Pallaresa, a 4 km de distància de Tremp en direcció sud-est El lloc apareix documentat des del segle XI, però no tenim notícies concretes sobre el castell Des dels segles XII-XIII la jurisdicció pertanyé al bisbe de la Seu d’Urgell, situació que perdurà fins al segle XIX La població de Vilamitjana s’organitza, com molts altres pobles, d’acord amb el model urbanístic creat a l’edat mitjana A la part baixa hi ha un portal, del qual surt el carrer del Mig A banda i banda d’aquest carrer, hi ha el Carrer Nou i el de…
Sant Pere de Cubelles
Art romànic
L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era situat vora la desembocadura del Foix, prop del cap de Sant Pere Les darreres restes conservades no fa gaires anys foren completament destruïdes en urbanitzar-se l’indret Era situat dalt d’un petit turó on actualment hi ha una casa d’estiueig, prop d’on hi havia l’estany anomenat de la Marmota o Marmorta Era un priorat de l’orde augustinià que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, i que es documenta per primera vegada l’any 1205 Fou establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç…
Castell d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
La primera notícia del lloc d’Albarca és de l’any 1152, en què era a mans de Ramon de Cervera el qual, el 29 de setembre del mateix any, juntament amb la seva esposa Ponceta, féu donació de l’església del lloc a Pere, capellà de Pinós, amb l’obligació de crear-hi una cavalleria No s’esmenta, però, el castell, que s’hauria retingut el donador i que no es troba ben documentat fins el 1182 Al juliol d’aquell any Ramon de Cervera va testar, deixant el castell al seu fill Guillem i, si aquest moria sense fills, a la seva filla i els seus descendents Pel que fa al seu…
Sant Joan Baptista de Rasiguèras
El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició…