Resultats de la cerca
Es mostren 47194 resultats
Luis Tristán
Pintura
Pintor castellà.
Deixeble d’El Greco 1603-06 Anà a Itàlia entre el 1606 i el 1613 Des d’aquesta data s’installà a Toledo Hom pot parlar del seu art com un pas entre el manierisme del seu mestre i el naturalisme Proper a Caravaggio, es mostra més violent en el tractament tenebrista de l’espai compositiu És aquesta simbiosi la que l’apropa a l’art de Borggiani Cal destacar-ne el retaule de Yepes 1616 i el de Santa Clara de Toledo 1623
Sunifred I
Història
Vescomte de Girona (~982-1008).
Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
‘Alī ibn Riḍwān
Metge egipci.
Sostingué una polèmica amb el seu collega Abū-l-Hasan al-Muḫtār ibn Butlān, les notícies de la qual són molt útils per a conèixer l’estat de la medicina del seu temps iniciada amb una discussió sobre la calor innata dels pollets, derivà vers qüestions de mètode d’ensenyament És autor de comentaris de l' Ars parva de Galè i de l' Opus Quadripartitum de Ptolemeu, els quals tingueren gran ressò a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Haly Rodoam
Constantí VI
Història
Emperador bizantí (780-797).
Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787
Gabriel Casaccia
Literatura
Escriptor paraguaià.
En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco 1928-38 s’exilià a l’Argentina Conreà el relat, amb volums com El guahjú 1938 i El pozo 1947 i la novella Hombres, mujeres y fantoches 1930, Mario Pereda 1939 i les més importants La babosa 1952, on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga 1964, Los exiliados 1966 i Los herederos 1976
James Prescott Joule
Física
Físic anglès.
Investigà les relacions entre treball i calor i arribà a formular, amb independència del seu contemporani Mayer, el principi de conservació de l’energia Després de nombrosos experiments, obtingué el valor numèric de l' equivalent mecànic de la calor Formulà la llei que duu el seu nom, sobre calor originada pel pas d’un corrent elèctric, contribuí a explicar la teoria cinètica dels gasos i analitzà, juntament amb W Thomson, les variacions de temperatura d’un gas no perfecte en expandir-se efecte Joule-Thomson
Isabel d’Aragó
Història
Duquessa de Milà i de Bari i princesa de Rossano (1500), filla d’Alfons II de Nàpols i d’Hipòlita Maria Sforza.
El 1489 es casà amb el seu cosí Joan Galeàs I Sforza, duc de Milà Visqué sota la pressió de l’ambiciosa Beatriu d’Este, muller de Lluís Sforza, dit el Moro —oncle del seu marit—, el veritable senyor del ducat i des del 1494 duc de Milà Vídua 1494, des del 1500 alternà la seva residència entre Bari i Nàpols i fou, amb la seva filla Bona Sforza , el centre de la vida cortesana napolitana En morir, deixà a la seva filla el ducat de Bari
William Holman Hunt
Pintura
Pintor anglès.
Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905
Edmond Halley
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou secretari de la Royal Society, professor a Oxford i director de l’observatori de Greenwich Collaborador de Newton, pronosticà per al 1758 la tornada a la proximitat terrestre del cometa que avui porta el seu nom cometa de Halley Feu treballs importants sobre la durada de la vida en determinades contrades angleses Estudià el magnetisme terrestre i els moviments de la Lluna i publicà el primer catàleg dels estels de l’hemisferi austral i unes Tabulae Astronomicae 1749, d’un gran valor al seu temps