Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril…
Jaume Martí i Olivella
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i crític literari.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la…
,
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Política
Polític i jurista castellà.
Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, des del 1991 és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…
Neville Marriner
Música
Violinista i director d’orquestra anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres i al conservatori de París amb R Benedetti El 1949 s’incorporà al Martin String Quartet i fundà el Jacobean Ensemble i el Virtuoso String Trio Entre el 1949 i el 1959 fou professor de violí al Royal College of Music i alternà la docència amb els estudis de direcció orquestral com a deixeble de P Monteux a Maine Després d’una breu carrera com a segon violinista a la London Symphony Orchestra, el 1958 fundà l’orquestra de cambra Academy of Saint Martin-in-the-Fields , centrada inicialment en la interpretació del repertori barroc i clàssic Bach,…
,
Josep Vicenç Santafé i Llopis
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont , el 1974 obtingué plaça d’investigador a l’Institut de Paleontologia i el 1978 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès Bé que succeí Crusafont al capdavant de l’Institut a la seva mort 1983, dimití el càrrec per dedicar-se a la recerca Juntament amb la seva muller ML Casanovas , fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils icnites de dinosaures a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo la Rioja, i amb ella descobrí unes 30 espècies o gèneres, publicà uns 150 articles i una desena de…
Elías Querejeta
Cinematografia
Productor i guionista cinematogràfic basc.
Abans de dedicar-se al cinema, fou jugador de futbol professional al primer equip de la Reial Societat de Sant Sebastià 1954-58 Els anys seixanta fundà una productora dedicada als nous realitzadors del cinema espanyol al marge de la indústria oficial del règim franquista Impulsor de l’obra de Carlos Saura a partir de La caza 1965, consolidà posteriorment un equip tècnic que atorgà un segell de garantia a productes del cinema de l’Estat espanyol com El espíritu de la colmena 1973 i El Sur 1983, de Víctor Erice El desencanto 1976, de Jaime Chávarri Pascual Duarte 1976, de Ricardo Franco Tasio…
Josep Maria Massip i Izabal
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou empresonat pels…
Alfons Figueras i Fontanals
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Es dedicà i s’especialitzà en historietes i humorisme gràfic Collaborà al TBO 1938, El Gato Negro , amb les Aventures de Buster Keaton i Aventures de Charlot i a Chispa Aviat s’orientà vers l’humor de l’absurd i els acudits fantàstics i de terror, amb la finalitat d’atreure un públic adult Creà els personatges de Topolino i Franciskostein per la revista Mata Ratos , i també Super Manolo , Aspirino i Colodión , etc Féu d’animador al curtmetratge El torero tarumba , realitzat per Salvador Mestres Cridat pel realitzador Àngel Puig-Miquel, el 1953 s’establí a Caracas, on treballà com a animador…
Albert Bosch

Albert Bosch, al pol sud
© Albert Bosch
Economia
Empresari i aventurer.
Llicenciat en ciències empresarials i màster en administració d’empreses per ESADE, des del 1992 ha participat i impulsat diversos projectes empresarials L’any 2004 creà l’empresa INVERGROUP, centrada en projectes d’inversió o empresarials en els camps del medi ambient i de les energies renovables Des de l’any 2009 presideix AIJEC+, la secció sènior de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya AIJEC, de la qual forma part de la junta directiva des del 1993 En el vessant dels esport d’aventura , s’inicià en l’alpinisme l’any 1985, i des d’aleshores competeix de manera habitual…
poda
Agronomia
Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc, d’un arbre, d’un arbust, etc, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients…