Resultats de la cerca

La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…

Vida Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra 1662-65 de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Així, des de l’any 1657 collaborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659 La música d’aquestes dues obres, que no…

De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…

Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de França D’aquesta…

Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand Kupferstichkabinett, Berlín i La vista de Waltersburg Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA El 1555 dibuixà, per tal de gravar-los…

Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església F Tur Les ruïnes que queden de l’església es troben entre les ruïnes de l’antic castell de Malavella Mapa 365M781 Situació 31TDG835296 De davant la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Esteve de Caldes surt un carrer que en direcció a ponent mena cap als afores, on s’entronca amb una pista amb indicadors a tots els trencalls, que en 2,5 km arriba al turó de Sant Maurici JRR Història Aquesta capella fou erigida prop del castell de Malavella, el “ castro quod dicunt Malavella ” documentat des del 1058 Com a capella del castell podria…

Situació L’ermita de Sant Nicolau és situada al peu del massís de Rocacorba, al paratge anomenat Pla de Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG763608 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Pujarnol a la sortida del poble de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau Aquesta carretera senyalitzada és asfaltada fins a prop de Pujarnol i després continua amb una pista de terra fins a Rocacorba A uns 9 km de l’inici de la carretera de Pujarnol es troba l’ermita de Sant Nicolau JMC-JRM Història El lloc de Pujarnol, escrit com “ Podio Ariulfi ” o “ Arnulfi ”, és documentat des del 1017,…

A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella 1167, per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066 Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem, Arnau i Berenguer…