Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Molí d’en Mornau
Masia
Edifici del municipi de Sabadell (Vallès Occidental).
El Molí Mornau està situat al costat del riu Ripoll just sota el pont de la carretera de Sabadell a Castellar al sector nord-est i als afores de la ciutat de SabadellEstà documentat des del 1554 com a molí paperer i draper a través d’un contracte d’arrendament del mercader de Barcelona Alonso Cabeza de Ribera al paperaire Joan Mitena Es fabricava paper i també hi havia farga de claus i d’aram El molí va canviar diverses vegades de propietat fins que el 1776 va ser adquirit per Anna M Ferrer, que va construir el nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar L’any 1883…
Anna Cabré i Pla
Geògrafa.
Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 1989, premi…
Claret Serrahima

Claret Serrahima
© Clase Bcn
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic.
Professionalment inicià la seva trajectòria en els anys setanta Ha investigat sobre la capacitat comunicativa i expressiva de la creació gràfica, i ha dut a terme en nombrosos projectes gràfics, a la vegada que ha participat en la creació d'espais i de projectes culturals Dedicat també a la docència, ha estat professor del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA 1979-2007 Entre d'altres, ha estat president de l'Associació de Dissenyadors Gràfics ADG 1997-2002, vicepresident del Foment de les Arts i del Disseny FAD 2001-05, vicepresident 2010-12 i i membre del Consell Rector de…
Joan Munsó i Cabús
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Estudià lletres, pintura i dibuix S’inicià com a cronista teatral a Firmas Revista literaria del hogar 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, dissolta el 1957 Publicà articles sobre cinema als diaris Solidaridad Nacional i La Prensa , i en revistes especialitzades com Rumbos 1956 Arte Nuevo Revista cinematográfica 1958, del consell de redacció de la qual fou membre Film Ideal Documentos Cinematográficos 1960-63, i Hora XXV 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional de España a Barcelona com a…
Institut del Teatre
Teatre
Dansa i ball
Educació
Nom adoptat per l’antiga Escola Catalana d’Art Dramàtic a partir del 1939.
Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…
Coral Sant Jordi
Música
Agrupació coral fundada a Barcelona l’any 1947.
En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i…
Antoni Costa
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…
Àngel Ros i Domingo

Àngel Ros
Política
Polític.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria informàtica a…
Carles Móra i Tuxans
Política
Professor de català i activista polític.
Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu,…
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…