Resultats de la cerca
Es mostren 1782 resultats
Cristina Valls i Aguiló
Teatre
Actriu.
Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Cristianisme
Frare dominicà del convent de Lleida i mestre en teologia.
Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes Havia estat…
Torreblanca
Torreblanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la zona costanera del N de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.
Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres…
Miquel Ramon Ferrà i Juan

Miquel Ramon Ferrà i Juan
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola…
Esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa Maria de…
Guillem d’Efak

Guillem d’Efak
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak.
Vida i obra El 1932 la família s’establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels Setze Jutges El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…
, ,
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
Concessió de 38 noves llicències de ràdio de FM
El Consell Executiu de la Generalitat aprova la concessió de 38 emissores de ràdio de FM, que corresponen a 22 noves freqüències i 16 renovacions El Grup Godó és el més beneficiat, ja que rep 10 freqüències, mentre que Ona Catalana gestionada pel periodista Josep Puigbò i l’empresari Bartomeu Espadalé n’obté 7 Els que es consideren més perjudicats pel repartiment són el Grup Zeta i Joaquim Maria Puyal, que reben tres emissores, COMRàdio, que no n’obté cap, i la COPE, que només veu renovada una emissora de les quatre que tenia Onda Rambla de Luis del Olmo i el Bisbat de Girona,…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran…
Ramon Foguet i Foraster
Arqueologia
Història
Arqueòleg i erudit.
Fou canonge de Tarragona 1746, amb la dignitat d’ardiaca de Vila-seca, arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions Dirigí excavacions i recollí un bon nombre de monedes i de medalles, collecció que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4 000 volums actualment se'n conserven 518 a la Biblioteca Provincial de Tarragona, al convent de Sant Francesc Deixà manuscrita una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona i notes per a un diccionari d’autors catalans, trets, en llur major part, de Nicolás Antonio Té un gran interès la seva correspondència amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina