Resultats de la cerca

Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…

Advocat de professió –abans de jubilar-se fou fiscal de l’Audiència Territorial de València–, ha dedicat a la investigació històrica bona part de la seva vida L’any 1961 publicà el llibre Historia de Villanueva de Castellón , que fou reeditat el 1987 per l’Ajuntament de la vila Es tracta d’un estudi capdavanter en història local que evidencia, al mateix temps, la formació autodidàctica de l’autor Fou cronista oficial de Vilanova de Castelló des del 1965 fins al 1996 Un altra obra seva és la Crónica del Ateneo Mercantil 1879-1978 , editada per aquesta institució el 1979 en commemoració del…

Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de Gandía , veterana publicació…

Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil…

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65

Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005, premi de…

Continuador de la tradició familiar, fundà la Banca Ponsa i Valls, que el 1920 feu suspensió de pagaments Formà part del moviment intellectual dels primers anys del segle XX, i publicà els seus primers assaigs periodístics i filològics en revistes com la La Ilustració Catalana o D’ací i d’allà , i com a poeta fou premiat en diferents certàmens dels Jocs Florals L’any 1906 participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana En fer fallida el banc, es dedicà a l’ensenyament i s’adherí a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1929 fou un dels fundadors del diari El Matí , del qual…

Adquirí la categoria d’àrbitre estatal el 1955 i participà en totes les curses del calendari espanyol En l’àmbit internacional destacà a les proves en pista El 1980, juntament amb Joan Crespo, formà la Comissió Nacional de Ciclisme en pista i establí un calendari de competicions per a amateurs

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i…