Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare alcalde major de Sevilla, després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una collecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc, que anomenà Miscelánea erudita mayoricense , font de bona part de les seves obres El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que…

Ingressà a la Companyia de Jesús 1582 i, ordenat de sacerdot, residí al collegi de València 1591, cursà teologia a Barcelona i fou catedràtic de retòrica a Saragossa Compongué un volum de poesia en català, que ha restat inèdit, i publicà un sonet laudatori a l’obra del doctor Francesc Terrades, Compendi de la pesta Palma 1590

Estudià al seminari de Palma, del qual sortí quan ja havia iniciat el darrer curs de la carrera eclesiàstica L’any 1888 fou collaborador habitual del Semanario Católico, Doctrinal, Científico y Literario 1888-90, revista bilingüe de propaganda catòlica El 1889 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, des d’on publicà articles al diari mallorquí  La Almudaina , on collaborà amb Miquel dels Sants Oliver El 1894 començà les activitats literàries i publicà, en castellà, la novella El Picaflor L’any següent retornà a Mallorca, on publicà Pimpollos Novelitas montevideanas 1895 S’…

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…

El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca aprovat el 1903, de forma radial i concèntrica —com el projecte de Rovira i Trias per a Barcelona 1859—, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma Mallorca Fou alcalde de Palma 1906-07, i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques

Construí l’orgue de la catedral, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma, el de la Capella Reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular 1778 i el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món Publicà Reglas para la construcción de los órganos Construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits

Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració 1840-42 D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni Deixà diverses obres didàctiques gramaticals

Franciscà observant, fou predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma Escriví dues obres gramaticals, Themas grammaticales , inèdita, i Significados de las ocho partes de la oración Palma 1789 sis reedicions fins a l’inici del s XIX Deixà inèdites diverses hagiografies escrites entre els anys 1770 i 1773, en castellà i en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut

Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer…

Fou catedràtic de geografia econòmica a l’Escola de Comerç de Saragossa, Palma i València Cavaller de l’orde de Sant Joan, formà part de diferents institucions acadèmiques com la Real Academia de la Historia, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre de Cultura Valenciana Com a investigador, s’especialitzà en l’estudi de l’evolució històrica de Palma i en l’anàlisi d’alguns dels seus elements més representatius com ara Can Berga o la Font de les Tortugues També escriví una història del monestir de Pollença…