Resultats de la cerca
Es mostren 2691 resultats
Sant Miquel de Gotarta (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Gotarta és situat a l’interfluvi entre els barrancs de Raons i de la Font-vella En l’inventari d’esglésies de la darreria del segle XII pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de Lavaix, s’esmenta l’església de Sant Miquel de Gotarta, segurament la predecessora de l’actual església parroquial, dedicada a santa Cecília, petit edifici exempt amb campanar de torre D’antuvi, la història de Gotarta estigué relacionada amb la baronia d’Erill i més tard amb la senyoria del monestir de Lavaix Els fogatjaments i capbreus consignen la successió d’ambdós dominis, és a…
Santa Maria de Cotlliure
Art romànic
La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà…
James Ensor
Les màscares escandalitzades (1883), de James Ensor
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor flamenc.
Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i…
Ximena Díaz
Història
Senyora sobirana de València (1099-1102).
Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon…
Francesc Gusi i Gener
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat…
Besora

Armes dels Besora
Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.
El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i 1039, muller…
Sanfermines

Entzierro durant els Sanfermines (2010)
(CC BY-NC 2.0) Globovisión
Folklore
Festes de Pamplona (Navarra) dedicades a Sant Fermí.
D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una part de la…
Santa Maria del castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los oficis divinals…
Jan Neruda
Literatura
Poeta i narrador txec.
Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856 però, desillusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica Hřbitovní kvití ‘Flors sepulcrals’, 1867, Knihy veršu ‘Llibre de versos’, 1867, Písně kosmické ‘Cançons còsmiques’, 1878, Balady a romance ‘Balades i romanços’, 1878, Zpěvy páteční ‘Cants del divendres sant’, 1896, etc La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa un fort…
Joan II de Lorena
Història
Duc de Lorena (1453-70) i titular de Calàbria (1434-70) i príncep de Girona (1466-70), fill de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Isabel de Lorena.
En un intent d’assolir la corona de Nàpols, sostingué, sense èxit, la causa dels barons napolitans revoltats contra el rei Ferran I 1462 Proclamat el seu pare rei dels catalans juliol del 1466, fou nomenat lloctinent al Principat Per l’abril del 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona Poc temps després d’arribar a Barcelona agost del 1467 començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars Cridat per Lluís XI, se n'anà a França 1468 Retornà al Principat maig del 1469 amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina