Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Febre recurrent
Patologia humana
La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres…
Itàlia 2012
Estat
Amb una nova rebaixa en la qualificació del deute italià i la tendència recessiva que tornava a planejar sobre l'economia, Monti va celebrar l'entrada al 2012 anunciant un ambiciós pla de liberalitzacions que havia d'arribar a sectors com el dels transports i la distribució d'energia Les mobilitzacions no es van fer esperar, i el mes de gener el van protagonitzar les protestes i vagues de transportistes, taxistes, estacions de servei, advocats i farmàcies El Govern va presentar, al mes de març, un projecte de reforma laboral que, a més d'introduir una modalitat de contractes formatius,…
La política de foment de la innovació a Catalunya
En aquest estudi es presenten els principals trets de la política de foment de la innovació tecnològica dirigida al teixit industrial que es duu a terme a Catalunya La capacitat d’innovació de les empreses constitueix un dels eixos centrals de la seva competitivitat, i el seu foment és un objectiu fonamental en tota política industrial Després d’una breu introducció, s’examinen les accions desenvolupades per la Generalitat El text conclou amb una primera avaluació de les polítiques de foment d’innovació a Catalunya i amb un conjunt de propostes d’actuació En el marc de la política industrial…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
envelliment
Química
Variació de les característiques d’un plàstic deguda a l’acció dels agents externs (la llum del sol, la pluja, els esforços mecànics, l’oxidació per l’oxigen de l’aire, etc) als quals és sotmès.
pneumonitis
Patologia humana
Pneumònia, especialment aquella que és produïda per virus o per gèrmens afins (pneumònia atípica), les pneumonitis al·lèrgiques o per hipersensibilitat, les pneumonitis originades per agents químics i l’anomenada pneumonitis intersticial idiopàtica o de causa desconeguda.
pneumatolític | pneumatolítica
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral produït per composts volàtils d’un o d’alguns dels seus constituents i els agents del qual són els gasos magmàtics, anomenats mineralitzadors (hidrogen, aigua i composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc).
ambigüitat traduccional
Biologia
Fenomen genètic en què un codó determinat de l’ARNm es pot traduir de més d’una manera, a causa d’un factor genètic (p ex una mutació) o d’agents externs (p ex un antibiòtic).
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
anticonvulsiu
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs anticonvulsius
, agents depressors del sistema nerviós central que combaten els estats d’hiperactivitat o d’irritació dels centres motors encefàlics; entre d’altres, destaquen els barbitúrics, les hidantoïnes, les benzodiazepines i les oxazolidines.