En aquest estudi es presenten els principals trets de la política de foment de la innovació tecnològica dirigida al teixit industrial que es duu a terme a Catalunya. La capacitat d’innovació de les empreses constitueix un dels eixos centrals de la seva competitivitat, i el seu foment és un objectiu fonamental en tota política industrial. Després d’una breu introducció, s’examinen les accions desenvolupades per la Generalitat. El text conclou amb una primera avaluació de les polítiques de foment d’innovació a Catalunya i amb un conjunt de propostes d’actuació.
En el marc de la política industrial que promou la Unió Europea, les accions de foment de la innovació tenen una importància fonamental. En concret, entre les qüestions més rellevants per a augmentar la competitivitat de la indústria europea, la UE destaca la promoció d’infraestructures d’investigació que constitueixen externalitats positives per al conjunt de la indústria i la necessitat d’enfortir totes aquelles activitats que defineixen la societat del coneixement i la informació.
A Espanya, el procés de descentralització territorial i la transferència de competències en matèria de política industrial als governs autonòmics van comportar un augment de les iniciatives públiques amb vista al foment de la innovació tecnològica. D’aquesta manera, la gran majoria d’administracions autonòmiques han fomentat la creació de xarxes territorials de suport a la innovació. El suport al desenvolupament d’infraestructures tecnològiques ha estat també una de les principals línies d’acció en matèria de promoció tecnològica que ha portat a terme la Generalitat de Catalunya.
La creació de centres tecnològics locals constitueix un instrument adequat per a impulsar la investigació i el desenvolupament tecnològic de les PIME (petites i mitjanes empreses). Aquest objectiu ha de complementar-se, des del mateix centre tecnològic, amb actuacions de formació específica del capital humà, provisió de serveis avançats i difusió de la informació. L’existència de fallades de mercat en la prestació d’aquest tipus de serveis justifica la seva provisió pública. L’eficiència de les xarxes territorials de suport a la innovació depèn d’una sèrie de característiques com són l’adaptació a l’entorn empresarial, la cooperació entre els distints agents (governs autonòmics i agents locals públics i privats), i la coordinació i definició de funcions per tal d’evitar duplicacions i malbarataments de recursos entre els centres.
La política de foment de la innovació de la Generalitat de Catalunya
Quadre 1. Finançament del Pla de Foment de la Competitivitat de la Indústria Catalana, 1993-1996.
En el Pla de Foment de la Competitivitat de la Indústria Catalana. 1993-1996 (vegeu el quadre 1), les accions de foment de la innovació tecnològica se situaven com un dels eixos principals d’actuació. Aquest Pla constituí el primer document programàtic del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme (DICT) i integrava les diferents tasques que ja acomplia la Generalitat. Un cop finalitzat el període de vigència d’aquest pla, no se n’ha elaborat cap més, si bé els àmbits d’actuació prioritaris continuen essent la internacionalització i la innovació tecnològica, juntament amb el denominat binomi qualitat-productivitat.
Abans d’examinar més detalladament la política de foment de la innovació tecnològica, resulta d’interès presentar breument algunes de les accions desenvolupades en la resta dels camps d’actuació. En aquest sentit, en l’àmbit de la internacionalització destaquen les actuacions destinades a la captació d’inversions estrangeres, a la promoció del comerç exterior i a la implantació de les empreses catalanes fora del país. En el camp dels serveis a empreses s’inclou, per exemple, la potenciació de les infraestructures comercials o la promoció de la seguretat als establiments industrials. Les accions de reequilibri industrial i territorial consisteixen en ajuts a la inversió en zones de regressió demogràfica i escassa industrialització, que, després de ser interrompudes el 1997 i el 1998, foren represes el 1999, amb un pressupost de 1.000 milions de pessetes.
Per la seva banda, en el binomi qualitat-productivitat, cal esmentar la creació del Centre Català de Qualitat dins del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), l’objectiu del qual és oferir serveis d’informació i formació a les empreses en aquest àmbit, destacant la concessió d’ajuts per a contractar activitats de consultoria per a la implantació de normes de qualitat com els certificats ISO 9000. També, en l’àmbit del CIDEM, destaca la creació el 1999 de l’Agència Catalana de la Petita Empresa, que té per finalitat proporcionar informació i assessoria en temes fiscals, laborals, d’innovació o d’internacionalització a empreses de menys de 50 treballadors amb vista a augmentar la seva competitivitat.
Pel que fa específicament al camp de la innovació i la tecnologia, es poden diferenciar dues línies d’actuació principals, tal com es mostra en el quadre 2.
Foment de la investigació i el desenvolupament tecnològic
Quadre 2. Innovació i tecnologia. Objectius, accions i unitats gestores.
L’objectiu d’aquesta línia d’actuació és elevar el nivell tecnològic del teixit industrial i fomentar la investigació i el desenvolupament tecnològic. Inclou accions d’informació i assessorament a càrrec del CIDEM, i dos programes de concessió de subvencions a projectes de recerca i desenvolupament (R+D), amb la collaboració de la CIRIT.
En el primer tipus d’acció destaca la provisió d’informació sobre centres tecnològics, mecanismes institucionals de suport per al finançament de projectes d’innovació, cerca de socis transnacionals en el marc dels programes de la Unió Europea, o notícies d’oferta i demanda tecnològiques (Infofax).
El segon tipus d’actuació inclou dos programes. En el primer, es concedeixen ajuts a les empreses per a la investigació industrial bàsica, la investigació aplicada i el desenvolupament de productes tecnològics avançats. Es tracta de subvencions a fons perdut amb una quantitat màxima del 50% del valor del projecte en investigació bàsica i del 35% en el cas d’investigació aplicada i desenvolupament de productes avançats. Pel que fa al segon programa, es tracta, en el marc del Pla d’Investigació de Catalunya, de concedir ajuts per a la realització de projectes de R+D mitjançant la incorporació de titulats universitaris a departaments de R+D de les empreses.
Suport a la infraestructura tecnològica
Quadre 3. Facturació dels principals laboratoris i centres tècnics de Catalunya.
En aquesta segona gran línia d’actuació l’objectiu fonamental és posar a disposició de la indústria serveis comuns de centres d’assaig i calibratge, i centres d’investigació aplicada i desenvolupament industrial (vegeu el quadre 3).
El principal mode d’actuació és donar suport a les inversions que realitzen els centres, però també inclou ajuts a la realització de projectes concertats entre els laboratoris i les empreses. En aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya ha concentrat els seus recursos en la creació de dos centres propis: el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI) i l'IDIADA.
Vista aèria del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI).
ECSA
L’LGAI fou creat per llei del Parlament de Catalunya el 1984 i és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i que ajusta la seva activitat al règim jurídic privat. Es tracta d’un laboratori multidisciplinari, dedicat a realitzar assaigs i anàlisis de materials i productes, de màquines i equips; calibratge d’equips de mesura; estudis i investigació; verificació de la conformitat amb normes i certificació de productes i de sistemes de qualitat, tot estenent la seva activitat a pràcticament tots els productes i sectors industrials. En l’actualitat consta de 17 centres, com són, per exemple, el centre de processos de química fina o els centres de certificació, enginyeria mecànica o de tecnologies de la informació i comunicació.
L’IDIADA, creat el 1990, era una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i que ajustava la seva activitat a l’ordenament jurídic privat. Té com a missió assistir les empreses del sector de l’automòbil en el desenvolupament de vehicles, mitjançant la provisió de serveis d’enginyeria, assaigs en laboratori i pista i homologació, tals com validació i optimització de sistemes i components, mesuraments d’emissions gasoses, o simulació per ordinador i experimentació de la seguretat passiva. El 1999 se’n va privatitzar la gestió, per a la qual cosa es creà una nova societat: Idiada Automotive Technology, controlada en el 80% per AGBAR i en el 20% per la Generalitat. El DICT ha donat suport també a la consolidació d’altres centres mitjançant aportacions financeres a la realització d’inversions en infraestructures. Alguns exemples són: l’ASCAMM (Associació Catalana d’Empreses Constructores de Motlles i Matrius), l’objectiu de la qual és contribuir a millorar la competitivitat d’aquestes empreses, prestant serveis en àrees de qualitat, tecnologia o formació; el LEITAT (Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils del Condicionament Terrassenc), que realitza assaigs propis de la indústria tèxtil amb vista a augmentar la qualitat dels productes tèxtils, i el centre CIM (Computer Integrated Manufacturing), laboratori de fabricació flexible, creat el 1990 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut Català de Tecnologia (ICT), que té per missió donar suport a l’entorn industrial en l’àmbit de les noves tecnologies de la producció i les principals activitats del qual són els serveis a les empreses en projectes d’optimització de productes i processos, la investigació aplicada i la formació. Els anys noranta, el DICT va destinar 20.000 milions de pessetes per a finançar infraestructura i costos operatius dels centres tecnològics, en particular de l’LGAI i de l’IDIADA.
Espectròmetre de fotoelectrons de la Universitat de Barcelona, finançat amb l’ajut de la CIRIT.
ECSA
Finalment, cal esmentar dues noves iniciatives en l’àmbit de la innovació tecnològica. En primer lloc, la denominada xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica, iniciada el 1999, amb la participació de CIDEM, CIRIT i nou universitats, que està previst que arribi a agrupar 100 centres (avui en té 24) i l’objectiu de la qual és potenciar el mercat de subcontratació de R+D a Catalunya per a augmentar la capacitat innovadora de les empreses. En aquest cas no es pretén crear noves infraestructures tecnològiques, sinó aprofitar el potencial tecnològic creat per les universitats en la dècada del 1990. La intenció és que les universitats catalanes orientin l’activitat de R+D a cobrir necessitats del teixit productiu. El DICT té previst invertir 2.500 milions de pessetes en aquesta iniciativa durant el període 2000-02.
En segon lloc, destaca el Pla d’Innovació de Catalunya, projecte cofinançat pel CIDEM i la Comissió Europea (Direcció General XIII) sota la denominació RITTS (Estratègia Regional d’Innovació i Transferència Tecnològica). Aquest pla ha de servir perquè les empreses, els centres tecnològics i les universitats es comprometin en l’elaboració d’un pla d’acció tendent a potenciar i millorar aquells factors de l’entorn que més incideixin sobre el procés d’innovació de les empreses. El projecte s’inicià el 1999 i està previst que acabi a finals del 2000. En l’elaboració d’aquest pla participen diferents equips de consultors i experts internacionals coordinats pel CIDEM amb la finalitat de consensuar un diagnòstic, definir un pla d’acció i implementar accions pilot. S’ha creat un comitè de seguiment format per diferents empreses per a garantir que el pla es basarà en les necessitats reals de les empreses en matèries d’innovació. El pla, així mateix, serà l’element rector de la política d’innovació del DICT, servirà per a elaborar el III Pla d’Investigació CIRIT i tindrà en compte el diagnòstic i les propostes d’actuació del Pla Estratègic de la Societat de la Informació, elaborat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Quadre 4. Pressupostos per comunitats autònomes. Indústria i investigació, 1998.
Finalment, cal destacar que, si bé els recursos destinats per la Generalitat de Catalunya a la innovació tecnològica han augmentat significativament, s’han mantingut per sota dels destinats per altres comunitats autònomes. Així, com es desprèn del quadre 4, per comparació a Andalusia, el País Valencià o el País Basc, els recursos destinats a investigació científica, tècnica i aplicada a Catalunya han estat menors. El mateix passa en l’àmbit industrial, situació que s’ha mantingut al llarg del temps, ja que el 1990 el pressupost que Catalunya destinava a la indústria era el 0,69% del pressupost global, mentre que en el cas del País Valencià era de l’1,05%, i al País Basc, del 3,54%.
Conclusions
En la darrera dècada, la Generalitat de Catalunya ha fomentat la creació d’una infraestructura tecnològica al servei de la indústria. Això ha suposat un canvi rellevant respecte a la situació existent a la meitat dels anys vuitanta i un augment considerable de l’oferta de serveis tècnics. També s’han desenvolupat accions en el camp de l’assessorament i la informació, en el de foment de la qualitat i de la productivitat i en el finançament de projectes de R+D, per mitjà d’una política de subvencions. La política de foment de la innovació ha adquirit un protagonisme creixent, tal com reflecteixen el desenvolupament de la xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica i el Pla d’Innovació de Catalunya.
Pista de proves de l’IDIADA.
ECSA
No obstant això, el grau de desenvolupament de la infraestructura tecnològica i de centres tècnics encara se situa per sota del nivell que correspondria a Catalunya, pel seu desenvolupament industrial, amb relació a la mitjana de la Unió Europea. Així mateix, s’han posat en evidència certes limitacions. Entre aquestes destaca la insuficient adaptació a l’entorn i l’escassa descentralització territorial, cosa que limita l’accessibilitat de les PIME als serveis tecnològics, la reduïda presència d’associacions d’investigació de caràcter sectorial i l’escassa concertació amb els agents destinataris dels diferents programes, juntament a la ja esmentada limitació dels recursos pressupostaris destinats a la investigació i a la política industrial.
D’altra banda, la política industrial i tecnològica seguida pel DICT, en general, ha consistit bàsicament en accions horitzontals i no ha incidit en el territori. La identificació entre territori i competitivitat ha estat tractada de manera excepcional i transitòria, essent destacable únicament una iniciativa de suport als microclústers industrials que es dugué a terme sobretot entre el 1993 i el 1998 com una acció complementària al conjunt d’actuacions de la Generalitat. No obstant això, la xarxa de centres de suport a la innovació pot suposar, en aquest sentit, una novetat interessant, per la major descentralització territorial que comporta. Així mateix, en el Pla d’Innovació es considera que l’àmbit regional és el més adequat per al disseny i l’aplicació de polítiques d’innovació.
L’avaluació del comportament del conjunt d’agents (universitats, centres públics, associacions d’investigació, etc.) de la política tecnològica i científica catalana permet concloure que, llevat d’escasses excepcions, la seva incidència i contribució a la promoció tecnològica se situa per sota de les necessitats del teixit productiu. Respecte als instruments, la seva avaluació general també és negativa, per exemple en el cas de la formació de personal investigador, parcs tecnològics, programes locals d’innovació, instituts tecnològics de base local o sectorial o societats de capital-risc. En l’aspecte positiu, en canvi, es podrien esmentar els planters d’empreses, el foment de la internacionalització, els serveis d’assessorament d’innovacions o els centres regionals d’informació tecnològica.
La definició d’una política industrial i de suport a la innovació tecnològica ha d’incidir en el desenvolupament dels factors de producció necessaris per a les activitats del territori. Això comporta que les seves actuacions hagin de tenir una delimitació productiva i territorial per a garantir la seva eficiència. D’aquesta manera, la potenciació de la infraestructura tecnològica amb la concertació entre sector públic i privat constitueix una acció prioritària per al foment de la innovació de la indústria catalana. Així mateix, tal com assenyalen els informes de la Unió Europea, una altra línia d’acció fonamental és el reforç de les accions destinades a la introducció de les tecnologies d’informació i comunicació i, en general, de totes aquelles accions relacionades amb la societat de la informació i el coneixement. En aquest sentit, les dues iniciatives més recents, la xarxa de centres de suport a la innovació i el Pla d’Innovació, que es caracterizen per una major concertació pública i privada i delimitació territorial, poden constituir-se en elements que contribueixin a la millora del nivell tecnològic i la capacitat d’innovació de les empreses catalanes.