Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Sant Cebrià de Lleràs (Gerri de la Sal)
Art romànic
El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…
Sant Cebrià de Lleràs (Gerri de la Sal)
Art romànic
El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…
Crismó de la Font (Vielha)
Art romànic
Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la…
Torre de Cogul (Àger)
Art romànic
Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en…
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic
pandero
pandero
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual és tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant, apta per a produir un so regular quan és percudida.
Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI
Clitemnestra
Història
Personatge del cicle llegendari argiu, filla de Tíndar i Leda.
Muller d’Agamèmnon, s’uní a Egist, i ambdós assassinaren el marit d’ella quan tornà a Argos El seu fill, Orestes, induït per Electra, la filla, matà els adúlters Apareix en algunes tragèdies de grans autors grecs Agamèmnon i Les coèfores d’Èsquil, Electra de Sòfocles, Electra i Ifigènia a Àulida d’Eurípides
crismó

Crismó
©
Història
Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός.
A vegades presenta forma de creu Sovint també apareix acompanyat d’una A i una Ω Gravat ja en les monedes de Constantí des del 315 i posat al capdamunt del seu estendard, fou motiu especial de decoració en sarcòfags i altres monuments Fou també usat, a l’edat mitjana, en l’escriptura de documents
envelliment
Tecnologia
Procés tèrmic de precipitació d’un dels components d’una solució sòlida que es presenta en els aliatges metàl·lics lleugers quan la solubilitat varia amb la temperatura i que produeix un augment de la duresa i de la resistència mecànica.
El precipitat apareix en forma de partícules finament dividides i distribuïdes de manera uniforme en el si del metall dissolvent L’envelliment pot ésser natural, a temperatura ambient, o bé artificial, provocat per un refredament ràpid d’una solució sobresaturada Hom l’aplica sobretot als aliatges d’alumini i als acers dolços i extradolços
tenebrescència
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que té lloc en algunes substàncies, denominades escatòfors, consistent en un obscuriment en ésser sotmeses a determinades radiacions, com ara raigs X o raigs catòdics.
És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina