Resultats de la cerca
Es mostren 1914 resultats
psiquiatria
Ciència que té per objecte l’estudi, la diagnosi i el tractament dels desordres i malalties mentals, i dels problemes d’adaptació de la personalitat.
Desenvolupada històricament en el marc de la medicina, fins al punt que —en certs llocs, com la Gran Bretanya— és coneguda també amb el nom de psicologia mèdica i sovint —com s’esdevé encara en molts països occidentals— el seu exercici requereix el títol de metge, la psiquiatria ha anat diversificant els seus mètodes, a mesura que les malalties de què s’ocupa han estat més específicament conegudes, i actualment és difícil de distingir-la d’altres tècniques curatives més estrictament psicològiques L’estudi de la patologia psíquica començà pròpiament al segle XVI, amb les aportacions…
Llucià Gallissà i Costa
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i biògraf.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
música antiga
Música
Per bé que tant en el passat com actualment el terme música antiga ha servit -i en el seu sentit més literal encara serveix- per a designar simplement la música d’èpoques anteriors (sovint en el sentit despectiu de música antiquada), a partir del segle XX hom l’aplica sobretot al moviment interpretatiu que cerca la recuperació del llegat musical europeu comprès entre l’època medieval i el segle XIX.
Les arrels d’aquest moviment es troben en la mirada retrospectiva que feu la historiografia romàntica envers la música d’alguns dels compositors més emblemàtics dels segles XVI al XVIII, com GP Palestrina o JS Bach Des del principi del segle XX, ha afavorit el conreu d’una recerca musicològica que es proposa solucionar els problemes que sorgeixen de la lectura de les fonts originals -signes de mesura, semitonia, instruments originals, etc- i els problemes d’ordre tècnic que acompanyen la interpretació vocal i instrumental del repertori musical del passat La restauració d’instruments originals…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
Xavier Pla i Barbero
Literatura catalana
Historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves…
,
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
Els Pets

Els Pets
Música
Grup de rock català format a Constantí (Tarragonès), l’any 1985, per Lluís Gavaldà (veu, guitarra i principal compositor i lletrista), Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria i veu).
A aquests tres membres permanents del grup cal afegir-n’hi d’altres que en diversos moments n’han format part, com ara els guitarristes Ramon Vidal i Marc Grau, el qual, a més, tingué un gran protagonisme en la producció dels primers set discs El grup participà en l’esclat del rock català del final dels anys vuitanta i el començament dels noranta, que tingué com a moment àlgid d’arrencada el concert del Palau Sant Jordi de Barcelona del 1991, i aviat es consolidà com una de les formacions més populars del moviment Les seves lletres mostren un acusat compromís social i polític, i la seva…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina