Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Aielo de Rugat
Aielo de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…
Frísia

Frísia Vista del nucli de Stavoren
© Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Ljouwert Limita, a l’est, amb Groningen i Drenthe, al SE, amb Overijssel, i a l’oest i al nord, amb el llac d’IJssel i la mar del Nord Inclou quatre de les illes Frisones occidentals El terreny és en part sorrenc i en part argilós i és solcat per un gran nombre de canals, séquies i llacs, els principals dels quals són el Tjeuke, el Sloter, el Fluessen i el Sneeker Les argiles proporcionen bones pastures per a les famoses vaques frisones, d’una gran producció lletera, una bona part de la qual és transformada en formatge i mantega Hom conrea camps de patates, blat i…
Guadasséquies
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, situat a l’esquerra del riu d’Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets.
El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de SantPere d’Albaida L’església…
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els visaies es…
Pere Prats i Bosch
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà a Girona i els de notaria a la Universitat de Barcelona Exercí de procurador causídic a Girona Formà part de l’Associació Literària de Girona i collaborà a la “Revista de Gerona” Escriví un poema en castellà El mártir de Gerona i publicà diversos poemes en llengua catalana, d’evocació històrica el romanç “Lo vell romeu” a la Corona poètica de Montserrat 1881, Les santes d’Iluro , polimètric, premiat en el certamen de Mataró del 1883, i el sonet Bellefonds en 1684 , del 1884 Deixà inèdits Itinerari de Montserrat , L’espiga de blat ,…
Les grans regions agrícoles
L’observació del mapa, centrada en la producció agrícola, posa en relleu que el percentatge més gran d’aquesta producció es localitza al nord del planeta, i que la màxima se situa al centre i el sud-est asiàtic Cal tenir en compte que alguns països basen la seva producció en la mecanització i altres formes d’aportació de capital, i molts d’altres depenen del treball humà com a contribució bàsica L’agricultura no és l’activitat principal als països desenvolupats, però en canvi continua essent el mitjà de vida principal de la majoria dels habitants dels països del Tercer Món A l’Europa…
convertidor
Alimentació
Molí de cilindres polits (no estriats), que actua a les últimes fases de compressió en l’elaboració de farines de blat.
Té per missió de convertir en farina tota la gamma de sèmoles grosses i mitjanes purificades pels segons i les semolines de trituratge procedents dels classificadors
Ferreries
Aspecte de Ferreries , a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana (un petit sector a l’oest de la cala de Calderer) a la de Migjorn (entre les cales de Santagaldana
, important nucli turístic, i de Trabalúger).
El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes 3 900 ha, i…
Cortes de Pallars
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents.
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una potència installada…
Zulia
Divisió administrativa
Estat del NW de Veneçuela.
La capital és Maracaibo Limita al N amb la mar de les Antilles, a l’E amb els estats de Falcón, Lara i Trujillo, al S amb el de Mérida i Táchira i a l’W amb Colòmbia Format per les terres que envolten el llac de Maracaibo, és una extensa depressió, emmarcada per les serralades de l’arc andí a l’W, la serra de Perija, i a l’E, la Cordillera de Mérida Diversos rius desemboquen al llac el Cotatumbo, l’Escalante, el Motatán, l’Apón i el Palmar Clima càlid i humit, amb pluges superiors als 2 000 mm És el màxim productor de petroli de Veneçuela, i això constitueix la seva principal riquesa Hom hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina