Resultats de la cerca

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra…

Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…

Vida i obra Germà de Ramon Xuriguera   Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions Lleida , La Jornada , Front , Art  i Combat , entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà en les revistes de la diàspora Quaderns de l’Exili , Per Catalunya  i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i…

Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí de Can Grau…

Germà gran d’Antònia Adroher i Pascual , estudià a l' Escola Normal de 1924 a 1928, any en que inicià l’activitat política dins la FAI i marxà a Madrid, on participà en les conspiracions contra la monarquia el 1931 fou un dels detinguts per prendre part en la fallida insurrecció de Jaca del 1930 Membre fundador del Bloc Obrer i Camperol 1931 i de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament 1934, de la qual fou secretari general, formà part del secretariat regional de la UGT de Catalunya Membre del comitè executiu del POUM des de la fundació 1935, en esclatar la Guerra Civil…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La…

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó…

Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la…

El 1885 s’inaugurà la seva seu de davant la presència de grans personalitats de la vida pública del país i el representant d’Espanya a l’Uruguai També anomenat Antic Centre, l’edifici tenia un teatre amb cabuda per a vuit-centes persones, a més d’un cafè, una sala de joc, salons per al cor de l’entitat, oficines i una biblioteca Des del periòdic La Gralla , el Centre fou titllat d’espanyolista, i arran d’això un grup més decididament nacionalista se n’escindí el 1886, i fundà la Societat Catalanista Rat Penat Així, s’anà perdent l’impuls inicial i el 1890 l’entitat es dissolgué per aquestes…

Castèl-Leon és situat al capdamunt del turonet a la solana del qual s’assenta la vila d’Es Bòrdes 852 m d’altitud Elcamí d’accés és bo i segueix els carrers de l’esmentada població Castèl-Leon té una situació privilegiada, ja que domina l’aiguabarreig del riu Joèu i la Garona, que en la transició entre el Mijaran i el Baix Aran forma ací una vall angosta El camí que passa pel seu peu era i és punt d’entrada obligat a l’Aran des l’Occitània francesa, tant pel Pònt de Rei com pel portilló de Bossòst Aquesta posició estratègica i defensiva explica alhora que Castèl-Leon fos la força més…