Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
Porraimos
Història
Com en l’ Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’ Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939 La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942 En espera de ser deportats, el 1940 milers de gitanos…
comunisme llibertari
Política
Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva.
Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup absolutista refugiat a…
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament,…
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981
Dret
Llei orgànica promulgada el 28 d’abril de 1981 que atorga a Galícia un règim d’autonomia.
Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’estatut Així, al…
Gustave Courbet

Gustave Courbet (vers el 1860)
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…
Elefthèrios Venizelos

Elefthèrios Venizelos
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i jurista grec.
Prengué part en la revolta cretenca contra els turcs 1897 i obtingué de les grans potències occidentals el reconeixement de l’autonomia de Creta En ésser nomenat alt comissari de l’illa el príncep Jordi de Grècia 1901, fou un dels seus consellers però aviat discrepà del seu govern i, en oberta oposició a ell, proclamà pel seu compte l’enosi de l’illa a Grècia 1905, unió que es consolidà definitivament al cap de tres anys i que fou saludada amb gran fervor per intellectuals i polítics nacionalistes catalans Missatge al Rei dels Hellens President del consell de ministres a partir de la…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Jaume Ramon Vila
Heràldica
Heraldista, historiador i memorialista.
Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…
, ,
Ramir II d’Aragó
Història
Rei d’Aragó i comte de Ribagorça (1134-37).
Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina