Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Castell de Bellfort (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…
Capella reial de Santa Maria (Piera)
Art romànic
Aquesta hipotètica capella reial es devia trobar dins del palau reial de Piera L’única notícia que se’n coneix es troba en una donació feta l’any 1185 per Ermessenda, vídua de Feliu, a les seves filles Agnès I Guilleuma, de tot l’honor que tenia al terme de Santa Oliba I tot el que juntament amb el seu marit adquirí del comte de Barcelona al terme de Piera En el cas que totes dues germanes morissin sense descendència legítima, tot plegat havia de passar a l’església de Santa Maria de la capella reial acclesia Sancta Maria de ipsa capella regis Aquesta notícia és versemblant perquè hi ha un…
Sant Joan de les Quadres (Calonge de Segarra)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Calonge No tingué funcions parroquials i no degué passar de sufragània o de capella rural del lloc de Quadres Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona, senyors del lloc Les primeres notícies del lloc i de l’església corresponen a l’any 1154, quan en la butlla del papa Anastasi IV per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions confirmades apareix la de Sant Joan de Quadres Quadris , amb la vila i els delmes No es coneix com passà a dependre de la…
Sant Salvador de la Calçada (Gelida)
Art romànic
Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau percep tots els anys de…
Castell de les Pujades (Castellví de la Marca)
Art romànic
Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns…
Sant Pere de Pociello (Capella)
Art romànic
L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…
Xèrica

Armes dels Xèrica (línia del Casal de Barcelona)
Família de l’alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I i de Teresa Gil de Vidaure.
Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que es casà 1298 amb Beatriu de Lloria i Lancia , baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria , de Maria de Xèrica , d’ Alfons Roger de Lloria , de Beatriu de Xèrica i de Lloria , dita Beatriu de Lloria , muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren Ponce de León-Lloria , i de Pere de Xèrica i de Lloria , el qual només deixà filles i un fill…
marquesat de Quirra
Història
Títol senyorial concedit al regne de Sardenya el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.
En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs En morir vers…
Sal·la
Història
Noble, restaurador de castells al Bages i a Anoia i fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari ~919, vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola Sant Salvador de Guardiola i de Maians Castellfollit del Boix, dels quals el comte Borrell II li concedí el domini Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta Tous, que més tard 960 fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Salla Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’alou de les…
Santa Maria de Gebut (Soses)
Art romànic
Actualment Gebut és una partida situada a migdia del terme municipal El despoblat de Gebut es localitza sobre un dels tossals del primer nivell de la terrassa de la ribera dreta del Segre, en un indret que domina una panoràmica molt àmplia de l’horta del baix Segre Era un sector densament poblat per moriscos De la seva església de Santa Maria, se n’han descobert recentment vestigis durant les excavacions del castell i vilatge de Gebut L’origen de l’actual despoblat de Gebut s’ha de buscar en una de les fortaleses islàmiques més importants de la taifa de Lleida El lloc i el castell de Gebut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina