Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
mul
Mastologia
Zootècnia
Híbrid de l’ase i l’egua o del cavall i la somera.
A causa de la seva gran resistència i de la seva forma, superior a la dels seus progenitors, és molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya Llur adaptació als climes àrids i als terrenys pedregosos els fa insubstituïbles en els llocs secs de predomini minifundista, on el tractor resulta antieconòmic Hom els empra en petites explotacions agrícoles d’àrees pobres Tant el mul com la mula són infecunds
mill

Mill
Isidre Blanc (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles allargades amples i d’inflorescències paniculars denses i penjants.
Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs
Vicenç Viaplana i Mula
Pintura
Artista plàstic.
La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003
flotació

Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
desgreixatge
Tecnologia
Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix, per tal de sotmetre-les a ulteriors manipulacions.
Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits
texturitzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari modificador de la textura.
N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…
Engràcia Pareto i Homs
Música
Soprano.
Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927
Johann Heinrich von Thünen
Economia
Economista alemany.
Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal
Josefina Solsona i Querol
Literatura catalana
Narradora.
Collaborà a Las Noticias 1921-27, amb narracions en castellà, i des del 1931 en publicà en català a la revista En Patufet El 1933 aparegueren dues novelles sentimentals a la “Biblioteca Gentil” L’hora d’en Lluís i L’encís blau Durant la postguerra continuà publicant diverses narracions i contes infantils en llengua castellana — Alberto 1943, Eulalia 1951— i algunes peces teatrals També deixà dues obres teatrals inèdites, A mitja llum i El cisne de Lohengrin Sovint emprà el pseudònim de Cecilia Beltran
silenciament gènic
Biologia
Mecanisme pel qual un gen no s’expressa.
Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina