Resultats de la cerca

Ocupà la presidència del Club Tennis Tarragona 1998-2006 Fou membre de la junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis 2000-04 i des del 2009 n’és secretari general També fou vicepresident primer de la federació catalana 2008-11 Des del 2011 forma part de la Comissió de Tennis en Cadira de Rodes de la Federació Internacional de Tennis

El 1906 entrà com a president del Club Fotogràfic i Esportiu Un any després formà part de la junta gestora de la Copa Mundo Deportivo per a automòbils i motocicletes, i el 1908 presidí la Copa Club Esportiu de motocicletes El 1909 organitzà la Copa Catasús Participà en l’organització de les dues primeres edicions de la Volta Ciclista a Catalunya 1910, 1912

Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria general de la…

A divuit anys ja colleccionava cartells, que exposà al Cercle de Sant Lluc el 1901 Deixeble de l’acadèmia Galí, ja hi protegí algun dels seus companys, com el mexicà Francisco Goitia Descobrí i colleccionà importants peces romàniques i gòtiques, motiu pel qual mantingué una constant rivalitat amb Joaquim Folch i Torres, que representava els interessos del museu de Barcelona Sobresortí, però, especialment per la seva collecció de pintura catalana moderna, començant pels modernistes Rusiñol, Casas, passant pel postmodernisme Canals, Mir, Nonell, Pidelaserra, Picasso i acabant amb els membres de…

Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…

A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de…

Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lulliana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca Així, dugué a terme excavacions…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursà màsters en dret internacional a la Universitat de Georgetown Washington DC i en administració d’empreses a ESADE Posteriorment es dedicà a fusions i adquisicions per a les firmes Cuatrecasas i J&A Garrigues Els anys 2003-07 fou soci per a Espanya i Portugal de Patron Capital Partners, fons immobiliari amb seu a Londres El 2006 vengué l’Hotel Arts, que havia adquirit junt amb altres inversors el 2001, a un fons d’inversió de Singapur, l’operació més lucrativa en el mercat immobiliari de Catalunya fins aleshores i que li…

Un grup de militars, encapçalats pel sergent Salou Djibo, va derrocar el 18 de febrer el president Mamadou Tandja, a qui acusaven de voler-se mantenir en el poder en acabar el seu mandat Djibo, al capdavant d’un Consell de Restauració de la Democràcia, va suspendre la Constitució i va detenir Tandja Posteriorment, la junta militar va promoure la revisió de la Constitució i va convocar eleccions per al 31 de gener de 2011 En el referèndum constitucional, celebrat el 31 d’octubre, el sí va obtenir el 90% dels vots El nou text, que fixa en 2 els mandats presidencials de 5 anys,…

La junta militar que va prendre el poder el 24 de desembre de 2008 es va trobar aïllada internacionalment i sense cap mena de suport intern, més enllà del que venia del mateix exèrcit Aplaudida en els primers moments, perquè el cop d'estat es va produir un dia després de la mort del dictador Lansana Conté, la junta, encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara, va perdre a poc a poc el seu crèdit En primer lloc, per governar de forma erràtica, sense comptar amb l'oposició ni afrontar els problemes del país pobresa extrema, inseguretat i deteriorament dels serveis…