Resultats de la cerca

El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…

En tots els organismes, i en particular entre l’interior i l’exterior de les membranes cellulars, s’estableixen diferències de potencial, més remarcables en els teixits nerviós i muscular Des del punt de vista fisiològic, aquestes diferències de potencial tenen una importància extraordinària, puix que fan possible, per exemple, la transmissió de l’impuls nerviós o la contracció del múscul Ultra en l’aspecte fisiològic, la bioelectricitat arriba a tenir importància en els fenòmens de relació per exemple, alguns peixos aproximadament 250 espècies disposen d’òrgans electrògens…

El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…

Nom popular d’una torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona El seu nom actual és antic el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats” Se n’ignora l’origen Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria És habitada i de…

L’església de Sant Pere, dins la parròquia de Sant Climent de l’Espunyola, no conserva cap element arquitectònic de la seva construcció romànica Situada al comtat de Berga i dins el terme del castell de l’Espunyola, fou sempre sufragània de Sant Climent La primera notícia documental de l’església és de l’any 1112, que surt esmentada com un dels límits d’una donació feta per un particular a Santa Maria de Solsona De meridie terminis de sent Pere de Esglesiola L’any 1314 el cavaller R de Cespunyola, senyor del castell de l’Espunyola va vendre al seu oncle Ramon de Sant Serni, la…

Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…

Català de naixement i azpeitià d’adopció, al llarg de més de vuitanta anys al servei de l’orgueneria en general, de la guipuscoana en particular i en especial de la d’Azpeitia, fundà quatre empreses d’orgueneria -amb Francesc Aragonès a Girona 1910, Eleizgaray y Cía 1920, Puignau y Olaciregui 1923 i Organería Española SA 1941, a Azpeitia- Especialista en mecànica, pneumàtica i electricitat, fou un excellent harmonitzador i afinador Cooperà en la construcció i l’arranjament de més de 400 orgues, 225 dels quals nous, i en més de 400 harmòniums Dos tallers d’orgueneria sorgiren de…

Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a més, fundador…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz…

Estudià cant a la Royal Academy of Music de Londres i debutà amb la Händel Opera Society el 1958 Especialitzada en el repertori barroc, en particular de GF Händel, es presentà amb èxit en diversos teatres i festivals anglesos El 1961 actuà a Halle i Berlín A més d’òpera barroca, també cantà òperes de B Britten amb l’English Opera Group en diverses gires Entre el 1965 i el 1971 cantà al Covent Garden de Londres un repertori variat, i aquest darrer any presentà Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg Fou membre de l’Òpera Nacional Gallesa 1969-83 i de l’Òpera Escocesa 1973…