Resultats de la cerca

Dirigí equips en la Dosa Badalona i en el CP Sant Josep de la mateixa població abans de formar part del quadre tècnic del Club Joventut de Badalona, com a entrenador ajudant del primer equip 1984-86 Dirigí la Penya en dues etapes 1986-89, 1996-2000 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i la Copa del Rei 1997 Posteriorment fou l’entrenador dels clubs CB Sant Josep de Girona 1989-93, CB Saragossa 1994-96, 2003-06, amb el qual aconseguí la Copa LEB 2004, i CB Càceres 2000-01 La temporada 2009-10 fitxà pel River Andorra de la LEB Plata També fou entrenador de la selecció…

S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou Durant la Guerra Civil Espanyola collaborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva El mateix any fou nomenat…

Fundat el 1930 per antics membres de l’Aeroclub de Catalunya i de la Penya de l’Aire, començaren a organitzar activitats amb els germans Habsburg Els primers anys destacaren en el vol sense motor i en la construcció de planadors Duien a terme les proves de vol a l’Aeròdrom d’Aeronàutica Naval Participà en diverses exhibicions i el 1932 organitzà juntament amb els Falciots, grup liderat per Marià Foyé, la I Setmana de Vol Sense Motor de Muntanya El 1933 arribà a un acord amb l’escola Progreso per participar en totes les activitats d’aviació, oferint vols gratuïts als socis i…

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM i del Reial Club Nàutic de Barcelona RCNB, destacà també en beisbol i motociclisme Fou membre fundador i soci número 1 de la Penya Motorista de Barcelona Com a regatista, fou en tres ocasions campió d’Espanya de creuers, guanyà la Regata Internacional de Giraglia 1966 i participà en l’Admiral’s Cup 1967, 1969 a bord del Karmatan II Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 com a cap de l’equip de vela i assumí la direcció del Pla de Preparació Olímpica de la Federació Espanyola de Vela D’altra banda, fou un dels principals impulsors…

La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall, paradoxalment,…

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…

Situació Vista de la roca, actualment esberlada, amb diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca que hi ha a llevant del mas Coromines, hom veu una sèrie de forats que devien servir per a aguantar les bigues de la coberta d’una construcció, molt probablement medieval Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 03,6 —y 43,1 31 TDG 036431 Anant per la carretera de Navars a Viver, en passar pel costat del mas Coromines —que queda a mà esquerra—, veiem, a mà dreta, a uns 50 m, una…

Situació Aquesta tomba, descoberta per membres del museu dels Prats de Rei, es pot localitzar a una altitud de 645 m en un aflorament de roques arenisques prop de Solanelles, al N del terme municipal i en un context de camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG789198 Necròpoli Planta de la tomba, de la qual només resta la capçalera Joan Enrich Es tracta de les restes d’una sepultura excavada en una roca basculada de la qual només es conserva la part de la capçalera el tros que manca no ha estat localitzat Sembla que es va triturar per aprofitar la roca Correspon a un enterrament…