Resultats de la cerca
Es mostren 2997 resultats
Turibio Santos
Música
Guitarrista brasiler.
De pare violinista, quan tenia tres anys es traslladà amb la família a Rio de Janeiro Fou alumne d’Óscar Cáceres i Edino Krieger A dinou anys aconseguí una gran notorietat amb l’enregistrament dels Dotze Estudis d’H Villa-Lobos Es perfeccionà a la Gran Bretanya, amb Julian Bream, i a Espanya, amb Andrés Segovia El 1965 fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de l’ORTF És director del Museu Villa-Lobos de Rio de Janeiro des del 1985 André Jolivet li dedicà 2 études de concert , i Edino Krieger una altra partitura, Ritmata És protagonista d’una extensa discografia, en la…
Rosa Mas i Mallén
Música
Violinista.
Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar…
Orquestra Municipal de Barcelona
Música
Institució musical de l’Ajuntament de Barcelona fundada el 1944.
Fou organitzada per Eduard Toldrà, que també en fou el director 1944-62 Molts dels instrumentistes collaboraren a més en la Banda Municipal de Barcelona Celebrà sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars el diumenge al matí, al Palau de la Música Catalana, i hi participaren amb una certa assiduïtat directors i solistes estrangers de renom Pocs anys després de morir Toldrà 1962, l’orquestra fou dissolta Uns quants anys més tard fou creada l’Orquestra Ciutat de Barcelona, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Bibliografia Complement…
Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant
Esport general
Entitat del barri de Sants de Barcelona.
Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica…
Hans Mersmann
Música
Musicòleg i periodista alemany.
Estudià musicologia a Munic 1910-12, Leipzig -només durant un trimestre- i Berlín 1912-14 Com a assistent de H Kretzschmar a l’Institut Musicològic de la Universitat de Berlín, catalogà música antiga d’arxius i biblioteques d’Alemanya i Itàlia 1915-17 Posteriorment dirigí l’Arxiu Musical Alemany de Cançons Populars 1917-34, fou editor de la revista "Melos" 1924-34, treballà en la radiodifusió -des del 1930- i exercí la docència en diferents escoles i universitats alemanyes El seu ventall d’interessos era molt ampli i anava des de la música popular fins a l’anàlisi musical, passant per la…
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat…
Tomàs Tusó i Temprado
Medicina
Política
Militant obrer i metge.
Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada…
Agustí Alaman i Rodrigo
Música
Pianista, compositor i director de cors.
Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…
,
Angela Carter

Angela Carter
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Tractà de temes contemporanis amb tècniques pròpies de la ciència-ficció o la novella gòtica, i sovint emprà recursos de la psicoanàlisi La seva obra és bàsicament novellística Shadow Dance 1966, The Magic Toyshop 1967, The Infernal Desire Machines of Doctor Hoffman 1973, Heroes and Villains 1969, The Passion of the New Eve 1977, Nights at the Circus 1984 i Wise Children 1991 Escriví també les narracions The Bloody Chamber and Other Stories 1979 i el guió de The Company of Wolves , pellicula de NJordan 1984, ambdós recreacions de contes populars, i Blanck Venus 1985 Com a…
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura catalana
Poeta.
Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575 Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina