Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Ricardo Piglia
Literatura
Escriptor argentí.
Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador…
Marededeu de Dorres
Art romànic
Talla Talla de la Mare de Déu de Dorres, conservada en una collecció particular Arxiu Mas En una casa particular del poble de Dorres es conserva una marededeu romànica L’existència d’aquesta talla és coneguda ja de fa temps fou assenyalada per primera vegada per E Brousse, l’any 1896 * , i la vam publicar fa poc * La marededeu és collocada al centre d’un retaule, que segons el parer d’A Salsas seria dels darrers anys del segle XVI Procedeix, diuen, de Bell-lloc, però no fou coneguda de N Camós, que solament descriu l’antiga imatge, venerada avui a l’església de Dorres, però que…
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…
Suècia 2009
Estat
L'economia sueca va ser la més afectada dels països del nord per la crisi financera Cap a la meitat d'any, l'FMI va anunciar unes previsions de contracció del 6% del PIB, després d'haver tancat el primer semestre amb una caiguda del 6,3% Condicionada per la dependència de les exportacions, que van caure el 9,3% en el mateix període, i la dependència del sistema bancari dels capitals provinents dels països bàltics, va poder comptar, no obstant això, amb la flexibilitat de no pertànyer a la zona euro Així, es van modificar a la baixa els tipus d'interès i de canvi de la corona per tal de fer…
Lluís Solà i Dachs
Literatura
Escriptor, periodista i cronista.
Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana El Be Negre 1967, Cu-Cut 1967, En Patufet 1968, Papitu 1968, L’Esquella de la Torratxa 1970, Xut 1971, Un segle d’humor català 1973, El Be Negre i els seus homes 1977, L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català 1978, En Patufet antologia 2003, La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005 2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…
, ,
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc…
,
Jan Vermeer
Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor holandès.
Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…
Booth Tarkington
Literatura
Escriptor nord-americà.
Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novella, The Gentleman from Indiana , un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò Seguiren, amb un reconeixement similar, les novelles històriques Monsieur Beaucaire 1900 i The Two Vanrevels 1902 Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l’Oest Mitjà nord-americà Midwest, entre satíriques i nostàlgiques Els anys 1902-05 fou membre…
Pius Galtés i Llibre
Biologia
Eclesiàstic i naturalista.
Ingressà en l’orde escolapi i fou ordenat sacerdot el 1868 Ensenyà a diversos collegis de l’orde a Catalunya i en fou rector a Morella i Valls Destinat a Amèrica, el 1870 arribà a Cuba Del 1873 al 1887 fou director de l’internat de Guanabacoa i de l’Acadèmia Calassància i, el darrer trienni, fou rector de Puerto Príncipe actualment, Camagüey Tornà a Catalunya durant un any, on fou rector del collegi escolapi de Morella, i després retornà a Cuba, on fou aleshores rector del collegi de Guanabacoa 1888-1902, en els anys difícils de la independència cubana De manera parallela a la…
Paul Claudel
Teatre
Literatura francesa
Poeta i dramaturg francès.
Estudià dret i ciències polítiques Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg i després com a ambaixador Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brusselles Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or 1889, La ville 1890, etc, però a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina