Resultats de la cerca

Situació Una de les tombes que es troben situades al peu de la paret de la casa L Prat En la codinera on s’alcen cal Feliu de Navès i la seva església dedicada a Santa Maria hi ha restes de Q nombroses tombes excavades a la roca, amb el cap diferenciat dins la capçalera Seguint la carretera que va de Solsona a Berga, poc després de passar el veïnat de Navès, trobem un trencall a mà esquerra, d’on surt una pista de terra que porta, 1,600 km més enllà, a cal Feliu Necròpoli En tota la codina que hi ha sota la casa de cal Feliu i al seu voltant, al costat per tant de l’església, hi…

Situació Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est ECSA - A Roura Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 16” N - Long 2° 22’ 34” E Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església Història El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol…

Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La…

Situació Una vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure com l’edifici original ha sofert unes transformacions molt importants F Tur La capella de Santa Maria és situada al veïnat d’Estanyet, format per vuit masies disseminades al llarg d’un vell camí, prop de la capçalera del sec Madral i a tocar, avui, de la via del ferrocarril de Barcelona a França, al nord-est del terme Estanyet pertanyia a la jurisdicció de l’ardiaca de Besalú, senyor del castell de Palau Mapa 258M781 Situació 31TDG926713 Per anar-hi hi ha camins de terra que hi porten des dels pobles de Santa…

Situació Façana de ponent de l’església, que presenta una imatge típica d’església rural la capçalera ha estat totalment modificada ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu de l’Esperança és al centre del petit veïnat de Castellet, situat sobre la pista que des del Pont d’Orrit circumvolta la Terreta, entre Sapeira i Espluga de Serra JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG209828 Història El topònim del lloc apareix esmentat l’any 1073 en una escriptura per la qual Artau I de Pallars Sobirà donà al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà el lloc de Castelleto amb els seus termes Tot i la…

Situació Capella del veïnat de la Torre, ara convertida en parroquial de Llessui ECSA - JA Adell L’església de Sant Julià es troba en el barri de la Torre de Llessui, que és situat al costat del nucli urbà de Llessui Mapa 33-10214 Situació 31TCH419020 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a Llessui, descrit en la monografia precedent JAA Història L’església de Sant Julià devia ser la capella del desaparegut castell de la Torre —documentat des del 1011 i el 1035—, i, per tant, degué restar vinculada històricament al castell, malgrat que no aparegui…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de SantMateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat…

Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…

Situació i presentació El municipi de Cistella té una extensió de 25, 55 km 2 i és situat al NW de l’Alt Empordà, en terrenys accidentats pels darrers contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, que defineixen aquesta zona de la comarca que ha estat anomenada les Garrotxes d’Empordà Al sector oriental del terme, la serra del Coll de Jou 129 m és divisòria amb el municipi de Vilanant al NE, la serra de l’Illa 214 m i el puig de les Forques 240 m limita amb Llers i Terrades El punt més elevat del terme es troba al N, a la serra de Sant Baldiri 480 m, que, amb la serra del Mas Gironella,…