Situació
Una vista exterior de l’església des de ponent. Hom pot veure com l’edifici original ha sofert unes transformacions molt importants.
F. Tur
La capella de Santa Maria és situada al veïnat d’Estanyet, format per vuit masies disseminades al llarg d’un vell camí, prop de la capçalera del sec Madral i a tocar, avui, de la via del ferrocarril de Barcelona a França, al nord-est del terme. Estanyet pertanyia a la jurisdicció de l’ardiaca de Besalú, senyor del castell de Palau.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG926713.
Per anar-hi hi ha camins de terra que hi porten des dels pobles de Santa Eulàlia i Palau Sardiaca, Sant Miquel de Fluvià, Sant Tomàs de Fluvià i Siurana. (JBH-MLIR)
Història
L’església de Santa Maria d’Estanyet és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV com a capella no parroquial amb sacerdot adscrit: Capellae sancte Marie de Stagneto, in parrochia sancte Eulalie de Palatio. (JBH-MLIR)
Església
Les restes d’aquesta esglesiola, molt modificada, són adossades al costat de tramuntana del mas Casals, conegut també per can Jandet, i fan actualment de pallissa aquesta masia.
A la façana de ponent del que fou l’església, on actualment hi ha un gran portal modern que fou obert per adaptar la construcció als serveis agraris, hi ha, al costat dret, una cantonada de carreus grossos escairats i les restes d’un muntant d’una antiga portalada. També cal destacar el fragment de construcció antiga que forma l’angle nord-oest de l’edifici i que continua, més o menys alterat, al mur lateral de tramuntana. És un aparell de còdols, no gaire grossos, alguns escapçats, que tendeixen a formar filades. A la cantonada hi ha algunes pedres molt més grosses, bastament tallades.
A l’interior és visible també l’aparell d’aquest mur i de l’altra banda, que conserva fragments del tipus constructiu esmentat. (JBH-MLIR)
Bibliografia
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 295.