Resultats de la cerca

Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons , es formà inicialment en escoles empresarials i d’altes finances, i posteriorment es decantà cap als estudis de filosofia Com a escriptor i dramaturg, els seus assaigs i obres són de caràcter existencialista, i destaca la publicació de  La Generación del 98 hoy 1968 També realitzà i produí adaptacions teatrals d’altres dramaturgs, com Jaume Salom A mitjan dècada de 1960 fixà la seva residència a París, on entrà en contacte amb el cercle intellectual avantguardista dels vescomtes de Noailles Interessat pel budisme, posteriorment viatjà per l’…

De família anglòfona, interrompé els estudis a la Universitat de Concòrdia de la seva ciutat i viatjà per Europa 1951-52 Posteriorment treballà per a la ràdio pública Els anys 1954-72 visqué a Londres, on exercí el periodisme i escriví set de les seves deu novelles sempre, però, de tema canadenc, que reberen les principals distincions literàries del Canadà De nou a Mont-real, ja convertit en un autor destacat, fou també un polemista prominent, especialment per l’hostilitat contra el nacionalisme quebequès, que recollí en multitud d’articles i que arribà a identificar amb l’antisemitisme…

En els seus anys com a estudiant de Ciències Econòmiques començà a documentar gràficament l’antifranquisme universitari Durant la Transició espanyola realitzà diversos fotoreportatges d’actualitat conflicte d’ETA, vagues de miners, conflictes laborals, etc que tingueren una gran difusió Collaborador habitual, entre altres mitjans, de La Vanguardia , Interviu i El Periódico i de les agències Cover, Getty Images i AGE Fotostock, obtingué, entre altres guardons, el premi FotoPress a “la Caixa”, el premi Civisme de la Generalitat de Catalunya pel fotoreportatge Misión en Kabul 2004 i el premi…

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…

Estudià composició amb A L’adov i N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Música de Sant Petersburg, d’on fou expulsat el 1905 per la seva participació en una vaga estudiantil i readmès un any més tard El 1911 viatjà per Europa i visità Berlín, Leipzig i París Altra vegada a Rússia, participà 1912-13 en l’estudi de teatre que l’actor i director teatral VE Meyerhold dirigia a Sant Petersburg, tot escrivint partitures per a diverses tragèdies gregues i música per a acompanyar lectures poètiques A partir del 1923 s’installà a Krasnodar, llavors Jekaterinodar, on impartí classes de música…

Vida De mare aragonesa, estudià al conservatori de Tolosa abans d’entrar a la Schola Cantorum de París, on fou alumne de V d’Indy composició i d’I Albéniz piano Més tard esdevingué assistent d’aquest darrer compositor i, després de la mort d’Albéniz, completà la seva obra per a piano Navarra A París, a més, conegué l’escultor M Hugué i el cercle artístic de P Picasso Fascinat per l’ambient mediterrani natal, abandonà la capital francesa i es traslladà a Ceret, com també feren, temporalment, altres membres de l’avantguarda artística del moment, com ara G Braque, J Gris o P…

A tretze anys es traslladà a Rio, on al Conservatorio de Música del districte federal continuà els estudis de violí amb E Guerra, d’harmonia amb N Barros i de musicologia amb A Lope Més tard estudià composició amb HJ Koellreutter, que l’introduí en la tècnica del dodecafonisme, estil que influí les seves composicions fins el 1948 i que recobrà a la meitat dels anys seixanta -la Sinfonía núm 8 1963 n’és un bon exemple- Fou cofundador 1940 i violinista 1941-47 de l’Orquesta Sinfónica Brasileña i el 1946 obtingué una beca per a estudiar a París amb N Boulanger En tornar al seu país, investigà la…

Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic, Farinelli…

Format sota el mestratge d’Antonio Vico, el 1902 viatjà a Mèxic i treballà al costat de Virginia Fábregas i Esperanza Iris Després s’establí pel seu compte mentre dirigia companyies alienes El 1917 debutà com a realitzador en els melodrames intimistes d’estil italianitzant En defensa propia Alma de sacrificio La Tigresa i En la sombra , protagonitzats per Mimí Derba, una de les grans estrelles mexicanes del moment El 1919 feu d’ajudant de direcció i fou un dels protagonistes del fulletó d’aventures El automóvil Enrique Rosas, tres ep, un dels films més emblemàtics del cinema mexicà mut, l’…

Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La Federación , fundà…