Resultats de la cerca
Es mostren 7911 resultats
Sant Esteve de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any 1272, pel…
Sant Moi o Sant Mus (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella des del costat de migjorn M Anglada Aquesta petita capella, adjunta al mas de Sant Moí, és situada a l’extrem nord-occidental del terme municipal, sobre el riu Ter i prop de la Farga de Bebiè Mapa 294M78Í Situació 31TDG348653 El camí més curt per a arribar-hi cal fer-lo a peu, tot començant a la Farga de Bebiè, des del punt quilomètric 96,500 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, per on passa un corriol que mena a una escala que accedeix al pont de ferro de la via del tren, per on cal travessar el riu Ter fins a arribar a una caseta ferroviària…
Sant Julià de Saltor (Ogassa)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Saltor, tal com es pot veure tan modificada que en alguns indrets les parts romàniques han desaparegut totalment M Anglada L’antiga parròquia de Sant Julià de Saltor queda vora el límit nord-occidental del terme, al peu de la serra de Sant Amanç, a 1 393 m d’altitud pel vessant de migjorn Mapa 256M781 Situació 31TDG337787 El millor camí per a anar-hi és el que comença al trencall que hi ha a mà dreta, vers llevant, al punt quilomètric 109,400 de la carretera N-152, vora la Casa Nova del Prat, convertida avui en restaurant El…
Sant Martí de Bertrans (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església amb l’absis, obert al costat de llevant, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada Els murs són llisos i mancats d’ornamentació F Junyent-A Mazcuñan L’església, encerclada de pins i brolles, es dreça en un indret proper als masos Bertrans i Prat-barrina que, bo i junts, formen un petit barri, situat a l’extrem occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°48’30” S’hi pot anar seguint el mateix itinerari que hem utilitzat per anar a Santa Eugènia de Governa, però continuant el camí en direcció a Salo En arribar a la barriada formada…
Sant Salvador de Torre Abadal (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al…
Santa Maria de Guialmons (les Piles de Gaià)
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, amb una porta moderna i una finestra de mig punt decorada amb un guardapols a l’exterior i una arquivolta sostinguda per columnes i capitells a l’interior ECSA - E Pablo L’església de Santa Maria és situada a la part més alta del poble de Guialmons, al costat de les ruïnes del castell Mapa 34-15390 Situació 31TCF637972 Per a arribar a la població de Guialmons cal seguir el mateix itinerari que ja s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història Malgrat que el lloc de Guialmons es documenta des de l’any 1080, de la seva església no se’n tenen notícies…
Botànics i perfumistes. 1717-1801
La botànica ha estat considerada la ciència estellar de la Illustració Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives París, Madrid o Londres Botànics i perfumistes El 1623, Joan Salvador i Boscà Calella 1598 - Barcelona, 1681, apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Museu municipal de Barcelona inaugurat el 1943.
Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les restes…
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en contacte amb…