Resultats de la cerca

Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i…

Nét del compositor Eduard Strauss i nebot de Johann Strauss fill, començà la seva carrera exercint d’acompanyant de classes de cant a Viena, primer a l’Escola Auer-Weissgerber i després, entre el 1946 i el 1956, a la classe d’Alfred Jerger al conservatori Debutà com a director d’orquestra a la capital austríaca el 1949, i aviat destacà com a expert intèrpret de les obres de la seva família, de WA Mozart i de F Schubert, que el feren molt popular i el portaren de gira per tot Europa i Àsia En 1956-67 dirigí l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i el 1966 fundà l’Orquestra Johann…

Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents…

El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu fill Georges…

Fill d’Agripina i Cneu Domici Ahenobarb -el seu nom original era Luci Domici Ahenobarb-, fou adoptat per l’emperador Claudi en casar-se aquest amb la seva mare De ben petit mostrà una clara inclinació per la música Rebé una bona educació, estudià grec i tingué com a tutor Luci Anneu Sèneca Era un bon estudiant, escrivia poemes i sembla que prengué part en una competició de cant a Roma Els documents escrits deixats per Corneli Tàcit, Suetoni i altres donen testimoni de la perseverança i l’entusiasme de Neró per la música i també de la seva veu pèssima Sentia una gran passió per la…

Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari…

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec…

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A…