Resultats de la cerca

Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis Excellí com a predicador i asceta D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on feu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea 325, presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Illíric, d’on pogué…

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i…

Fou creat el 1398 per al príncep regent Robert mort el 1419, fill del rei Robert II, i el succeí el seu fill i també regent, Murdoc Stuart, que fou decapitat el 1425 El 1458 fou atorgat al príncep Alexandre mort el 1485, fill del rei Jaume II, que en fou tercer titular i el passà al seu fill, Joan Stuart , a la mort del qual 1536 tornà a revertir a la corona El 1565 fou concedit a Enric Stuart, marit de la reina Maria I, i d’ell passà, el 1567, a llur fill el futur rei Jaume VI Jaume I d’Anglaterra Després el portaren successivament el futur rei Carles I 1600-12, el futur Jaume…

La més important fou la que començà l’any 1877, en trencar els turcs l’armistici imposat pel tsar Alexandre II al terme de la guerra serboturca del 1876 Mentre els exèrcits russos a les ordres de Loris Melikov emprenien la conquesta d’Armènia i amenaçaven Erzurum, un gran exèrcit aliat format per 250000 soldats russos i 60000 romanesos, tots ells a les ordres del gran duc Nicolau, travessà el Prut i més tard el Danubi i envoltà les forces turques a les ordres d’Abdülkerim Detinguts en llur avanç per la resistència dels turcs a Pleven, els russos, comandats per Gurko, derrotaren…

En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i…

Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat,…

Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…

Orfe a dotze anys, després de diversos treballs emprengué la construcció d’instruments musicals Començà per l’acordió, i el 1840 ja perfeccionà l’instrument d’AF Debain Installat a París 1844, treballà amb J Alexandre en els "orgues expressius" El 1853 establí un taller propi, on perfeccionà l’harmònium de GJ Grenié, i inventà el sistema de la doble expressió, que patentà el 1854 i li valgué un premi en l’Exposició Universal de París 1855 El seu gran enginy el menà a la perfecció màxima de l’instrument amb els registres de forte expressif , l’harpe éolienne de 2', el métaphone i…

Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat…